Francesca Puglisi
EXSENADORA ITALIANA
L’exsenadora Francesca Puglisi és una de les impulsores d’un manifest contra el sexisme en el Partit Demòcrata italià que ha estat firmat ja per mil dones del partit. Denuncien que a les seves files hi ha menys paritat que a la dreta o l’M5E.
Aquestes setmanes, Itàlia està immersa en un procés de negociacions de govern que sembla que no té final. En les reunions amb el president de la República, Sergio Mattarella, la majoria de líders que han visitat el Quirinal portaven vestit i corbata. Però algunes eren dones.
Han parlat amb Mattarella Emma Bonino, de Més Europa (esquerra minoritària); Giorgia Meloni, de Germans d’Itàlia (ultradreta); Anna Maria Bernini i Mariastella Gelmini, de Forza Italia (dreta), i Giulia Grillo, del Moviment 5 Estrelles (M5E, antisistema). A més de la presidenta del Senat, Elisabetta Alberti Casellati, també de Forza Italia.
Gairebé tots els grups han comptat amb dones per a les consultes. Excepte un: el Partit Demòcrata (PD), del centreesquerra.
“En la passada legislatura érem el grup amb més dones al Parlament amb prop d’un 40%. Avui hem baixat al 30%, menys que la dreta i l’M5E”, lamenta l’exsenadora per Bolonya Francesca Puglisi, que va ser presidenta del comitè contra el feminicidi. Per primera vegada, el feu vermell no té cap representant dona del PD després que Puglisi fos relegada a posicions inferiors en les llistes.
Ara, Puglisi lidera el moviment Towanda Dem, una rebel·lió de les dones del PD contra el que consi-
“Érem el grup amb més dones al Parlament, ara ens supera la dreta”, es lamenten
deren un grup dirigent cada cop més sexista en el partit perquè les decisions importants les prenen només homes. Han penjat un manifest a internet que ahir ja superava les 950 firmes. “En el govern de Matteo Renzi la meitat dels ministres eren dones, i vam cometre l’error de relaxar-nos”, comenta Puglisi.
L’objectiu final és que una dona pugui liderar un equip per a les primàries per elegir el successor de Renzi com a secretari –anomenen algunes que farien bé la feina, com la ministra de Defensa, Roberta Pinotti, o l’alta representant de la UE Federica Mogherini–, però és prematur. De moment només sonen com a candidats el president del Lazio, Nicola Zingaretti; el ministre de Desenvolupament Econòmic, Carlo Calenda; el titular de Transports, Graziano Delrio, o fins i tot el mateix Paolo Gentiloni.
“El nostre primer pas ha de ser posar fi a les normes discriminatòries en el partit”, assegura Puglisi. A curt termini, Towanda Dem –que agafa el nom del crit de guerra de la pel·lícula de culte Tomàquets verds fregits, una història d’amistat femenina als EUA– vol que es respecti la quota d’almenys un 40% de representants dones que preveu el partit.
En aquesta legislatura no s’ha aconseguit ja que les llistes, molt polèmiques per haver estat aprovades de matinada, van afavorir l’elecció de candidats masculins. “La visió de les dones, amb les seves instàncies d’igualtat i la visió inclusiva i social, és una contribució important per afrontar línies polítiques més properes als valors de l’esquerra que hem de representar”, coincideix una altra de les signants, la senadora Monica Cirinnà.
De moment han aconseguit una reunió amb la cúpula per reivindicar les seves posicions que se celebrarà el 12 de maig. Creuen que el PD, un dels principals perdedors de les eleccions del 4 de març, ha de dur a terme una profunda reflexió sobre la seva identitat per no repetir un resultat pèssim com va ser el 19% dels vots. “Com a esquerra, hem deixat de lluitar per la desigualtat. Ens voten més als barris rics que a les perifèries. Hem d’aprofitar aquestes primàries per reflexionar sobre tot això”, adverteix Puglisi.
Com en altres nacions europees, l’espai que ha deixat lliure l’esquerra italiana ha estat aprofitat per partits populistes. La pregunta és si hi són a temps.