Els rivals republicans de Trump
Encara falten dos anys i mig per a les pròximes eleccions presidencials als Estats Units, però res no fa pensar que el president Trump no aspiri a la reelecció. Fins i tot les seves polèmiques mesures comercials semblen dissenyades per complaure aquells electors –ciutadans blancs sense educació superior i excedents de sectors industrials en declivi ubicats en alguns estats de l’Oest Mitjà– que van resultar tan decisius en la seva victòria del 2016.
La història mostra que els últims presidents en exercici que no van obtenir la reelecció van tenir prèviament seriosos problemes perquè els seus partits respectius els nomenessin candidats oficials. Va ser el cas de Gerald Ford, que va obtenir la nominació republicana pels pèls davant l’exactor i exgovernador Ronald Reagan el 1976, per caure posteriorment davant el governador Jimmy Carter. A Carter li va passar el mateix quatre anys més tard, ja que després d’imposar-se treballosament en les eleccions primàries del Partit Demòcrata al senador Ted Kennedy, va sucumbir després davant Ronald Reagan. La història de l’últim president que no va obtenir la reelecció, el recentment enviudat George Bush pare, és lleugerament diferent, perquè el desafiament a què el va sotmetre el periodista i analista Pat Buchanan per obtenir la nominació republicana el 1992 no va ser tan intens, però el resultat final va ser el mateix: la derrota, en el seu cas davant el governador Clinton.
Ha plogut molt des d’aleshores i s’han succeït en el càrrec tres presidents –Bill Clinton, George Bush fill i Barack Obama– que sí que van ser reelegits, complint per tant els dos períodes de quatre anys consagrats per la Constitució, però és evident que cap d’ells va suscitar tants recels en els seus respectius partits com els que suscita l’actual inquilí de la Casa Blanca, un autèntic nouvingut en la formació política que ha donat a la història de la nació presidents com Abraham Lincoln, Dwight Eisenhower o Ronald Reagan.
Així que en aquests moments es dona la paradoxa que en el camp demòcrata no es visualitza cap candidat clar que eventualment disputi la presidència a Trump el 2018 amb possibilitats d’èxit, però sí que n’hi ha, alguns de molt evidents, en el republicà.
Si calgués apostar, jo ho faria per Paul Ryan, actual speaker (president) de la Cambra de Representants i candidat a la vicepresidència en el ticket que va encapçalar Mitt Romney el 2008. Ryan, que va anunciar recentment que deixa el Congrés al final de l’actual legislatura, ha viscut un infern durant la presidència de Trump, desconcertat per la lleialtat deguda a un president teòricament del seu partit però anàrquic, capritxós i imprevisible, pressionat a la seva dreta pels agressius cadells del Tea Party i a la seva esquerra –és un dir–, per l’establishment republicà, la màxima prioritat del qual és que l’economia funcioni. Ryan representa més bé que ningú l’ortodòxia republicana i el conservadorisme sense escarafalls.
Després hi ha el senador Ted Cruz, finalista a la campanya del 2016 i màxim representant de la dreta religiosa, un sector de l’electorat comprensiblement escandalitzat per les aventures d’un president acusat de pagar –que se sàpiga ara per ara– els silencis d’una actriu porno i d’una model treta de les pàgines centrals de la revista PlayBoy. Cruz es presenta a la reelecció per renovar el seu escó per Texas aquest novembre i, si ho aconsegueix, pocs dubten que torni a intentar arribar a la Casa Blanca el 2020.
Però, sens dubte, el que seria un autèntic cop és la candidatura de Nikki Haley, actual ambaixadora nord-americana davant les Nacions Unides i exgovernadora de Carolina del Sud. El seu nom de soltera era Nimrata Nikki Randhawa, fet que delata l’origen indi dels seus pares, indis de l’Índia i no de les prades nord-americanes. Haley acaba de tenir una picabaralla amb l’impresentable del seu cap a costa de la sancions a Rússia i no seria estrany que seguís els passos de Ryan i abandonés el seu actual càrrec per encarar objectius més ambiciosos. Certament, és una de les dones amb més probabilitats de convertir-se en la primera presidenta dels Estats Units. I per edat –46 anys–, podria ser filla de Donald Trump.
Paul Ryan, Ted Cruz i Nikki Haley despunten com a candidats amb grans possibilitats d’èxit