Les autonomies anteposen l’interès territorial a la posició de PP i PSOE
Les comunitats del nord tenen posicions comunes davant Madrid o Andalusia
En el finançament autonòmic les posicions no depenen dels partits, sinó de les comunitats. Hi pesa més el territori que la ideologia. Per aquest motiu no és gens estrany que el document que el PP va prometre al febrer com a posició comuna de tots els seus presidents encara no hagi vist la llum, per bé que fonts de la direcció estatal asseguren que pot estar llest en el termini de dues setmanes. Serà, això sí, una exposició de criteris que no variarà gaire els que es van acordar en l’últim congrés del PP, i que van reflectir en el seu programa electoral. Aquest és el mínim comú denominador.
Al que aspira el PP és a establir els criteris clau en què s’ha de basar el finançament perquè després cada autonomia negociï amb el Govern espanyol, de manera bilateral, les seves especificitats. Aquests criteris són els que plantejarà al PSOE per tal que hi hagi un acord marc. En les converses amb els presidents socialistes l’Executiu de Mariano Rajoy ha detectat que l’acord és possible, ja que no volen subjectarse a un mandat que doni Ferraz. Ara bé, el PP vol que l’acord sigui amb tots dos; amb els presidents autonòmics i amb el PSOE, atès que al final la llei s’ha d’aprovar al Congrés.
L’Executiu és conscient que els presidents del PP defensaran posicions diferents, ja que el que pensen Alberto Núñez Feijóo a Galícia i Juan Vicente Herrera a Castella i Lleó coincideix més amb el que sostenen els presidents socialistes d’Astúries o Aragó que no pas amb els plantejaments de Madrid o de Múrcia, que al seu torn poden coincidir més amb els dels socialistes a València o a Andalusia.
Aquests últims són partidaris que es tingui en compte el criteri de població, mentre que els primers plantegen que prevalgui la despoblació, l’envelliment i la dispersió, tenint en compte que una plaça escolar en un poble de Castella i Lleó pot costar el doble que a Madrid, atesa la dispersió, i Herrera no està disposat a tancar escoles rurals. Per aquest motiu el PP partirà del fet que cal garantir uns serveis públics de qualitat a tot Espanya, en especial la sanitat i l’educació, i caldrà tenir en compte moltes coses.
Així, els presidents del PSOE estan decidits a defensar els seus interessos territorials per sobre dels dictats de la direcció federal que encapçala Pedro Sánchez. Dimecres passat ho van evidenciar l’andalusa Susana Díaz i l’aragonès Javier Lambán, quan, després de reunir-se amb Mariano Rajoy, van reiterar que ells només posaran damunt la taula els interessos dels seus territoris.
D’aquesta manera, Díaz rebutja el principi d’ordinalitat, ja que els socialistes andalusos sempre ho han considerat com una minva a la solidaritat interterritorial: “No és just que les comunitats més riques rebin més i les que no ho són rebin menys”, reclama. Entre les seves demandes figura garantir la igualtat d’oportunitats, amb més finançament, un fons de sostenibilitat dels serveis públics i l’harmonització fiscal “perquè no hi hagi dúmping entre comunitats autònomes”.
El valencià Puig insta, com molts presidents, a reformar el model: “Si no, el desastre serà definitiu”
Lambán assegura que el model “no s’ha de negociar entre partits”, sinó entre les comunitats autònomes. Rebutja que el PSOE hagi de fixar una posició comuna, ni tan sols entre els seus presidents: “Jo m’atindré estrictament a la defensa dels interessos d’Aragó, i si això significa que les meves posicions són més pròximes a una comunitat governada pel PP que a una altra governada pel PSOE, entendré que estic complint amb la meva missió”.
El valencià Ximo Puig té un acord amb Díaz i va acordar uns criteris amb Pedro Sánchez, però reclama no “enfrontar territoris” i accelerar la reforma: “Altrament, el desastre serà definitiu”.