El gran Mini Jo
VERNE TROYER (1969-2018) Actor dels Estats Units
El cinema no ha donat gaires oportunitats als actors nans. Tret de Peter Dinklage (gràcies sobretot al paper a la sèrie de Jocs de
trons), i Kenny Baker (per haverse ficat dins del robot R2D2 a La
guerra de les galàxies), no solen gaudir de la fama. Una altra honrosa excepció era Verne Troyer, que va morir aquest dissabte a Hollywood als 49 anys.
Troyer, amb els seus 81 cm d’alçària, era dels actors més baixos del món. Va tenir uns quants papers dignes de ser recordats, però innegablement està avui aquí sobretot per haver estat el divertidíssim Mini Jo a les pel·lícules d’Austin Powers. Aquesta franquícia feta a mida de Mike Myers, que a més d’escriure el guió es reservava els principals papers protagonistes, era una paròdia de les primeres pel·lícules de James Bond. En el segon títol, L’espia que em
va empaitar (1999), els sequaços del doctor Maligne creen una versió seva en miniatura, una troballa que proporciona alguns dels millors moments de la pel·lícula, que va superar en èxit a la primera. En els premis MTV van concedir a Troyer el guardó a la millor parella cinematogràfica de l’any amb Myers.
“No em vaig imaginar mai el que anava a suposar, el paper em va canviar la vida”, reconeixia. Troyer repetiria també en el següent títol, Austin Powers en miembro de oro (2002). Entre una i una altra, Troyer va estar també en una altra gran sèrie cinematogràfica, la de Harry Potter. Interpretava el follet banquer Griphook en el primer lliurament, Harry Potter i la pedra filosofal (2001). Són els títols més vistosos d’una carrera que abasta més d’una cinquantena de pel·lícules en total.
Tot i això, Troyer no pensava dedicar-se al cinema. Natural de Michigan, va néixer dins d’una família amish. Explicava que es va criar en el camp i que els seus pares no el van tractar mai de manera especial per la seva mida. “Vaig carregar llenya i vaig donar de menjar als animals, com tots a casa”, deia.
El 1993 ja s’havia independitzat i treballava en una companyia telefònica quan un amic li va dir que a Hollywood buscaven una persona perquè fes de doble d’un nadó en una pel·lícula, El peque se va de marcha, i que pagaven molt bé. “Es veu que no podien trobar ningú prou petit”, explicava, i tot i que no havia actuat mai, es va llançar a l’aventura.
Una cop a la meca del cinema, Troyer va anar aconseguint petits papers en films com Homes de negre (1997), on era un dels molts extraterrestres que pul·lulaven per la terra, i Por i fàstic a Las Vegas (1998) una al·lucinògena història amb Johnny Depp i Benicio del Toro de protagonistes. El director d’aquesta última, el membre de Monty Phyton Terry Gilliam, el va tornar a cridar per fer L’imaginari del doctor Parnassus, la inacabada última pel·lícula d’un altre actor de mort prematura, Heath Ledger, víctima d’un fatídic combinat de medicaments.
El 2008 Troyer va omplir titulars de la premsa groga després que el web TMZ pengés un vídeo porno de l’actor amb una nòvia. Troyer els va denunciar adduint que el vídeo era d’ús privat i que l’havien robat. Va demanar 20 milions de dòlars, però mesos més tard van arribar a un acord extrajudicial.
La carrera de Troyer s’havia ressentit per problemes de depressió i la seva addicció a la beguda. L’any passat va admetre que en diverses ocasions havia hagut de ser tractat per alcoholisme. Segons revelava el diari USA Today, aquest mateix mes havia estat hospitalitzat. La seva família a través d’un comunicat va insinuar que l’actor s’havia acabat suïcidant: “Va ser un lluitador, i durant anys va lluitar i va guanyar, va lluitar i va guanyar, però desgraciadament aquesta vegada ja va ser massa”.
L’actor, famós per les pel·lícules d’Austin Powers i Harry Potter, lluitava contra la depressió i l’alcohol