ELS MOTS ENCREUATS

Núm 10069

HORITZONTALS 1 Ratllats, i d’equina manera. Capdavanter en el club de fans de la xicota de Samsó. 2 Conjunt d’éssers voladors en formació. Que no pot viure sinó en presència d’oxigen, encara que sigui a Nairobi. Avisa de la pèrdua de la targeta de crèdit. 3 Plomalls, cabelleres de blat de moro. Xerrameques als miralls. 4 Quaranta-nou que no perden el fil. Sentíem una profunda aversió. Contracció de Pals. 5 Tallar rosques amb la filera. Accepto una herència divina. Casanova bioquímic. 6 Al final, el gos no fa cap cameo. S’associa amb la reina jordana que dona nom a l’aeroport d’Amman. Comencen a caure bombes. 7 Està mig penjat. És una aduladora perquè diu que l’adora i no l’adora pas. Timbal, també. 8 El primer de tots. Dits presents a molts llibres. Sostre còsmic. Al bell mig del cel. 9 El cor d’en Carles. Madura. Iglús sense dos dels components. 10 Conjunt d’actors d’una companyia. Equivocat de mot.

11 Tallarà la gespa del jardí. Víctima de Sant Jordi. Duplica tot allò que li posen al darrere. 12 Sueu sense terceres. Faci la feina de sant Martí. Aplegat. 13 Clavat. Esgarrapàveu.

14 Camins que no tiren pel dret. Vagi de pressa.

VERTICALS 1 Vent suau de ponent. Aixequéssim la mà davant de la Bíblia i afirméssim que alguna cosa és veritat. 2 Es mata a treballar d’escarràs. Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat. 3 Bot agitat. Lloc que ocupa algú. Aquest s’ocupa de les reina de l’hipòdrom.

4 Estil barroc extrem. Lil·liputenca. Anirà sense vocalitzar. 5 Criatura capaç d’aixecar-se de terra. Apuntada a una institució, adherida. 6 En un tres i no res. Aquestes prenen la forma de l’instrument de corda que feia anar Neró. Devastat, com un desert. 7 Estança no apta per a hipertensos. Colze doblegat, segurament en baixar del Rolls Royce. Gel anglès. 8 Dissipà, probablement al replà de casa. Que no perceben els missatges acústics. Sofre. 9 Armadura verda. Antiguitat vital. Forat del nas. 10 Clapi. Clou. Mig porc.

11 A l’entrada de l’abadia. En un cert sentit, principi d’embòlia que designa una part del folre de les barques. Me’n faig el càrrec. 12 El color dels pronoms febles. De biaix. Començo a arribar al nirvana. 13 Iode. Segons on, llimona. Mariner que s’enfila a la cofa per fer la maniobra. 14 Em fatigo de veure bàsquet. Tornà les coses a lloc.