When Carlin met Gibson
John Carlin és una de les persones que menys centímetres quadrats de catifa trepitja a l’hotel Alma. La gent no el deixa avançar. “Oh my God, John Carlin!” A mi, espontàniament, em surt fer -li una reverència, cosa que el tira literalment enrera. Però l’home acaba per acostumar-s’hi, perquè la tònica acaba sent aquesta. “Home, Carlin, et llegeixo sempre!”
L’escriptor i articulista de La Vanguardia aconsegueix sortir al jardí on es troba cara a cara amb Ian Gibson. I allà, tête à tête, d’hispanòfil a hispanista, Carlin fa un announcement: “He de donar-vos una primícia”. El periodista i escriptor britànic se sent a gust i després de la salutació oficial i l’intercanvi de cromos –“home, un irlandès!”, i tal i tal– , anuncia que el 2 d’octubre serà oficialment espanyol.
S’ha format un petit grupet, expectant per saber el com i quan ha passat aquesta transformació de nacionalitat. “La meva advocada em va aconsellar adreçar-me al Rei; vaig recollir firmes [Ferran Adrià entre ells], però mai no vaig rebre resposta. Llavors vaig assumir que havia d’anar a l’ambaixada i passar per un tràmit llarg i tediós, em feia pànic”. Tot i això ho va aconseguir. El cònsol general, diu, lluny de tenir-lo a la llista negra com ell temia, va voler fer-se una selfie amb ell després de contribuir a agilitzar el tràmit.
“Doncs ves amb compte que no t’afusellin el dos de maig”, fa broma Gibson –i tots (i totes) riem– mentre Alfred, a l’escenari de la festa, toca la guitarra, el trombó, el micròfon i el pedal davant un parell de redactores de La Vanguardia que (no) bavegen per ell. “A mi m’agrada Amaia”, diu una d’elles. “És la que canta bé, i com Alfred també té carrera musical. Tinc unes ganes de veure Eurovisió...! Si em sentís Esteban Linés em mataria”. Riem. Estem parlant dels triunfitos i la conversa no dona més de si.
A l’interior de l’hotel, l’escriptor Philip Pullman ens explica que aquest és el seu primer Sant Jordi, i l’avisem que pot ser no es recuperarà fàcilment de la impressió. Ell i la seva dona venen d’Oxford, tot i que el seu fill va voler estudiar a Cambridge, expliquen. Són nous a Barcelona, volen veure la Sagrada Família, així que prometen tornar. Els recomanem que vagin directes a les quatre torres originals i que allà descobriran el veritable Gaudí. “Oh, thank you”. L’home està fascinat del moment històric
John Carlin fa un ‘announcement’ amb presència d’Ian Gibson : “He de donar-vos una primícia”, diu
actual. “En el futur els meus nets pensaran que vam viure temps molt interessants, com els que et desitja l’aforisme xinès”, diu. Que com creiem els periodistes de La Vanguardia que acabarà el conflicte del procés? Millor parlem del Brexit...
“No deixo de pensar que la consulta sobre el Brexit no s’hauria arribat a fer si s’hagués elegit abans a Trump...”, ens diu l’autor amb lucidesa.
Deixant la festa ens trobem amb Xavier Rubert de Ventós assegut en una de les butaques que han servit per fer la foto d’autors de la portada. Ens llança una flor. Sembla una flor sincera. “La informació del vostre diari em mereix confiança”. Moltes gràcies i bona nit.