Les estretors dels ‘millennials’

La riquesa neta mitjana dels joves cau de 63.400 a 3.000 euros en deu anys

Ser jove no és precisament la millor època si només es té en compte l’estat del compte bancari. A més, per als joves que actualment estan a la vintena o la trentena, que es van estrenar en un món laboral marcat per una greu crisi econòmica, la situació financera és molt més complicada que la dels seus homòlegs d’una dècada abans. Els millennials pateixen moltes més estretors que els membres de la generació X a la seva mateixa edat, segons una anàlisi recent de Caixabank Research.

Així, conclouen que la riquesa neta (actius financers i immobiliaris menys deutes) mitjana de les llars millennials és de només 3.000 euros, davant els 63.400 que tenien els joves de la mateixa edat fa una dècada. És a dir, la meitat d’aquestes llars acumula una riquesa de menys de 3.000 euros i algunes, més de 3.000 euros. Mentre que, deu anys enrere, la divisió s’establia en els 63.400 euros. Aquesta important diferència intergeneracional té a veure, segons els analistes de Caixabank Research, amb dos factors: en primer lloc i el més “rellevant”, posseir o no un habitatge; segon, l’elevat endeutament no relacionat amb l’adquisició d’una casa.

Per als qui ja són propietaris, la renda neta mitjana s’ha reduït pràcticament a la meitat, en passar dels 103.164 euros dels seus predecessors als 54.500 dels millennials. L’anàlisi de Judit Montoriol i Cristina Farràs es basa en les dades sobre els joves entre 22 i 33 anys de l’Enquesta Financera de les Famílies (EFF) del 2002 i el 2014. “La decisió de comprar un habitatge i l’evolució del seu preu”, assenyalen a l’estudi, “tenen importants conseqüències sobre el procés d’acumulació de riquesa al llarg de la vida”.

En tan sols dotze anys, el percentatge de llars de joves amb habitatge en propietat ha caigut gairebé 12 punts, d’un 65,5% a un 43,9%. Els millennials també estan més endeutats amb préstecs no hipotecaris: un terç dels que no tenen habitatge en propietat tenen algun tipus de deute, “majoritàriament crèdit al consum”. Segons l’informe, la càrrega financera per endeutament representa un 21,5% dels ingressos de la llar –pràcticament la quarta part dels endeutats dedica més d’un 40% dels seus ingressos als préstecs–, quan el 2002 era d’un 17,6% –i el denominat estrès financer afectava un 4,7% de les llars amb deutes–. L’EFF del 2014 conclou que en un 23,5% de les llars els deutes superen tots els actius financers (comptes bancaris, dipòsits, accions) i immobiliaris. Respecte a la generació X, s’ha multiplicat.

Les investigadores Montoriol i Farràs apunten així mateix que quan una generació arrossega una economia “no gaire encoratjadora”, aquesta influeix en les decisions financeres que es prenen de cara al futur. Per això no és estrany que només un 10,6% de les llars millennials tinguin un fons de pensions; el 2002, eren gairebé un 17%. Les autores de l’article recorden a més que la situació a Espanya és més acusada que la dels Estats Units, on les dificultats que travessen els millennials han generat debat. La riquesa neta mitjana dels joves dels Estats Units entre 25 i 34 anys representa un 60% de l’aconseguida per la generació anterior quan tenia la mateixa edat. Preocupa especialment l’increment del nombre de joves amb deutes contrets per fer front a l’elevat cost dels estudis universitaris.

En dotze anys, les llars de joves amb habitatge propi han caigut gairebé 12 punts, d’un 65,5% a un 43,9%