La psicologia del moment
Quan no queda cap explicació possible per explicar fets concrets que s’han esdevingut, se sol apel·lar al pla psicològic per tractar de donar sentit al que ha ocorregut. El camp de la psicologia també tracta l’estudi de l’ànima perquè permet establir els límits de l’experiència humana. Un d’aquests casos és el conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol; havent superat l’imaginable, cal utilitzar unes altres eines per avaluar-lo i comprendre’l. Com hauríem d’explicar que volent arribar a la independència per una accidentada carretera s’hagi acabat en una pista d’autos de xoc, on els vehicles i els pilots només tenen el propòsit de xocar incansablement els uns amb els altres? La força dels esdeveniments, ampliats per les xarxes socials, ha provocat que les emocions substitueixin l’acció política i que els independentistes pragmàtics no trobin la forma de donar la notícia clau: la república no arribarà sense govern.
La psicologia del moment està marcada per la presència absent de Carles Puigdemont i la seva capacitat de crear la il·lusió que només ell pot validar qui ha de presidir la Generalitat de Catalunya. Els partidaris de la doctrina Puigdemont sí o sí han aconseguit que els partidaris de Puigdemont sí però sempre que pugui governar se sotmetin a la visió política dels primers. La psicologia del moment s’expressa en la resistència dels partidaris de Puigdemont a canviar la immaterial república catalana per un govern autonòmic capaç d’aconseguir-la. La por de ser assenyalats com a traïdors té més efecte que el perill que sigui el carrer qui governi la situació.
El factor Puigdemont com a ostentador de l’única legitimitat política ha fet créixer en la imaginació dels seus votants que és impossible governar Catalunya sense comptar amb ell. Puigdemont és l’escollit; és l’únic president possible per governar Catalunya, avui dominada per homes que no ho mereixen. Només ell ho mereix?
La psicologia del moment que representa l’independentisme radical segueix oposant-se al fet que els esdeveniments es produeixin sense cops d’efecte, perquè això portaria implícit denotar una evidència: sense la perpetuació del conflicte, la seva república s’esvaeix.