“Una novel·la que fa somniar”

Des del 2007 amb El pont dels jueus, que per Sant Jordi surto al carrer amb la voluntat i la intenció de trobar-me amb els lectors. Fer-la petar ni que siguin trenta segons, però val la pena. Molt. I a més aquest any, amb l’empenta del premi Ramon Llull, he encarat aquesta diada amb una il·lusió especial, que he mirat d’encomanar a les persones que venien perquè els signés un exemplar de La força d’un destí.

És una jornada encisadorament esgotadora, perquè començar a signar a les nou del matí i acabar a les nou del vespre et deixa baldat. No ens enganyem. Però és un cansament recomfortant i més quan pots sentir els lectors que et diuen: “Els tinc tots signats i espero que aquest m’agradi tant com els altres.”

És l’Antònia, una lectora de 85 anys que, acompanyada de la seva filla, em confessa que ja s’ha llegit l’aventura de com Ceferino Carrion es va convertir en Jean Leon. I em reconeix que una història com la que ha trobat a la novel·la la fa somniar i li aporta vida i il·lusió.

O la Carme, una lluitadora contra el càncer que, cada any, s’autoregala les meves novel·les. I amb un somriure em diu “contenta de sumar un any més”. Un llibre que injecta energia positiva. Em fa molt feliç que la literatura l’ajudi a passar els mals tràngols. O Clipster BCN, el deliciós click de Playmobil que arrassa a Instagram, m’ha vingut a veure per fer-me sortir al seu perfil. Aquestes són algunes de les experiències que atresores en una diada com la de Sant Jordi. Des del 28 de febrer que va sortir la novel·la fins avui rebo i recullo una quantitat d’agraïment i de reconeixement de part dels lectors que procuro tornar-los en forma de dedicatòries reeixides i inspiradores, però sobretot comprometent-me a no deixar de fer novel·les. Que és el que em demanen .“Ja me l’he llegida d’una asseguda! Estic esperant la pròxima!”. La novel·la s’ha revelat com una eina de comunicació molt potent que he aconseguit que sigui la millor manera de connectar amb milers de persones d’arreu. Per això crec que és tan important mantenir l’esperit i l’ànima d’aquesta jornada la resta de l’any.Per reivindicar la literatura com a aquesta poderosa eina de creixement i coneixement. I això, en un dia com el de Sant Jordi, s’ha de dir ben alt i s’ha d’escriure en majúscules.