A la presó amb un raper
La taula rodona la protagonitzen dos rapers, però a la primera fila de públic hi ha algunes senyores septuagenàries. Seria il·lusionant pensar que es tracta de la màgia de Sant Jordi, però bàsicament es tracta de l’embogida situació política dels últims temps. “Algú té alguna pregunta més?”, inquireix la presentadora de l’acte sobre llibertat d’expressió i censura per acabar la xerrada. Sí. Però no és una pregunta. “Que jo, amb setanta anys, ara començo a anar a manifestacions”, anuncia una de les senyores. El públic reunit al Sant Jordi alternatiu Antic Teatre aplaudeix. “Tinc tres fills i venien a casa i deien: ‘Això no pot ser’. I jo: ‘Tranquils, que no passa res, ja s’arreglarà tot’. I ara soc jo la que aixeco la bandera”, continua dient.
I mira a la taula, als rapers Pablo Hasél i Elgio i al subdirector d’El Jueves, Joan Ferrús: “No vull que entreu a la presó, però si us he d’acompanyar, mira, me’n vaig amb vosaltres”. Al mig de les rialles, una companya de fila afegeix: “Mi-te-la, vol anar amb gent jove”. Les rialles arriben a riallades. És la mateixa senyora que en una pregunta anterior ha recordat que “a la postguerra la gent senzilla anava a la presó per qualsevol cosa” i ha recomanat als rapers que facin com fa dècades i facin servir paraules amb doble sentit contra el poder perquè “com són una mica obtusos, de vegades no ho entenen”.
La recomanació està feta amb molt d’afecte, perquè els tres convidats a la conferència sumen uns quants anys de presó en condemnes per injúries, calúmnies i enaltiment del terrorisme a través de tuits, cançons i vinyetes: dos anys i un dia el joveníssim sabadellenc Elgio, cinc el lleidatà Pablo Hasél i el jutge està estimant si hi ha judici contra Ferrús per un acudit a El Jueves en el qual després de l’1-O es feia la broma que “la contínua presència d’antiavalots exhaureix les reserves de cocaïna de Catalunya”. Però la recomanació no convenç Hasél: “Justament ells busquen
“Si Valònyc entra a la presó hi haurà un abans i un després, i la resposta també ha de ser així”, diu Pablo Hasél
l’autocensura, que és la pitjor repressió perquè te l’exerceixes tu mateix”, apunta. I diu que no vol buscar metàfores impossibles per atacar el sistema, “si rebaixes massa el missatge, el fas inofensiu, i jo vull ser perillós contra un règim enemic dels nostres interessos. El que és dur no són les nostres lletres, el que és dur són les injustícies que ens fan fer aquestes lletres”, rebla lapidari entre aplaudiments.
Ferrús insisteix en aquesta línia i raona que les condemnes a tuite-
jadors, rapers i ninotaires han vingut “com si fóssim nosaltres els que hem endurit el discurs perquè ens ha donat la gana, i és a l’inrevés, en un moment de retallades de drets, de crisi que ens ha trinxat impunement i amb el relat que a sobre és culpa nostra i ens hem de sacrificar, ha sorgit aquesta forma d’expressió molt més frontal, violenta. Ells en canvi diuen que s’han hagut de posar seriosos perquè ‘mira els nens, que estan dient renecs’”.
A la xerrada els rapers asseguren que l’Estat els persegueix per la seva ideologia, les seves idees, i “no per enaltir cap mena de terrorisme”, destaca Elgio. I Hasél recorre a la ja habitual comparació d’Espanya amb la Turquia d’Erdogan per remarcar que a cap altre país veí no s’empresona ningú per les seves cançons. De fet, a la xerrada hi ha estopa per a tothom. Per Hasél és lamentable que Junqueras sigui a la presó i no pugui veure el seu fill, però ataca que ni ell ni Convergència “no es preocupessin en el seu moment que els presos no vegin els seus fills”. De Pablo Iglesias el raper rememora que en comptes de solidaritzar-se amb ell el va insultar, dient que el que feia era infantil.
I, esclar, a Loquillo n’hi cauen per totes bandes per haver dit en una entrevista que “m’importa un rave que un raper entri a la presó”. Hasél ha tuitejat abans de l’acte que Loquillo “és una porqueria de persona, a mi no m’importaria que li llancessin pedres”. I Ferrús aventura que “suposo que a la seva audiència de rockers pollaviejas els farà bastanta gràcia. Diu que va escriure una cançó contra la tortura, no sé si volia dir que Esto no es
Hawaii, qué guay era una crítica contra els GAL”, ironitza. Ja sense somriures, Hasél recorda que el primer que pot entrar a la presó és Valtònyc i que “si hi entra hi haurà un abans i un després, i la resposta també ha de ser així”.