Buit institucional quan resta un mes per elegir Govern
Puigdemont esgota el temps i Sáenz de Santamaría demana un president que dialogui
El buit al Palau de la Generalitat es va notar en l’absència de celebracions oficials amb motiu de Sant Jordi, quan amb prou feines queda un mes perquè expiri el termini abans d’unes eleccions. Ahir el conseller Antoni Comín va demanar el vot delegat per facilitar una investidura.
POLÍTICA 12
Fa sis mesos que els funcionaris de la Generalitat diuen que “el Palau està trist”. L’aplicació de l’article 155 va deixar la seu del Govern sense activitat institucional i amb els despatxos de la Presidència buits, de manera que l’anar i venir pel pati dels Tarongers va quedar reduït a mínims. Excepte ahir. A falta de president i consellers, el Palau va acollir tots els que es van decidir a fer cua i aprofitar la jornada de portes obertes. Va ser el Sant Jordi institucional més atípic. Sense missa a la capella per primera vegada des del 1434, una tradició només suspe- sa per la Guerra Civil, ni esmorzar més o menys opulent d’autoritats. El que hi va haver va ser un degoteig de roses grogues a la font i a la taula del Consell Executiu. L’excepcionalitat política es va viure a dins del Palau, però també a fora.
Falten quatre setmanes perquè expiri el termini per investir president o anar a eleccions de manera autonòmica, i la unitat del bloc independentista es manté per la dependència de la figura de Carles Puigdemont. És “l’amo del rellotge”, el protagonista de les “astúcies d’última hora” i qui decidirà si hi ha president o eleccions, recorden els dirigents del bloc independentista. Des de Berlín, el president destituït va difondre un vídeo en què reivindicava l’esperit de Sant Jordi com a “expressió de la identitat de Catalunya i la seva voluntat de ser”, i en nom del “Govern de la República” es va emetre un comunicat en què es parla de l’“exili com “un dels dracs que han intentat atacar-nos com a poble”.
Fins aquí la reivindicació perquè la processó del procés corria de la plaça Sant Jaume a la plaça Catalunya, on Òmnium i l’ANC van concentrar la seva jornada de denúncia de la “repressió” de l’Estat. La gestió de les pròximes quatre setmanes ocupa el debat entre l’equip de Puigdemont, el PDECat i ERC. Puigdemont i els seus reivindiquen les seves opcions com a candidat i alimenten la reforma de la llei de la Presidència, que faci possible una investidura a distància. El president del Parlament, Roger Torrent, considera que, tenint en compte que Puigdemont és “el president legítim de Catalunya, apartat de manera perversa”, és “normal” que el bloc independentista vulgui “de- fensar la possibilitat que pugui ser investit efectivament”. I aquest és el terreny de joc de JxCat.
Elsa Artadi va assegurar que el seu grup té “pressa” per investir Puigdemont, malgrat que ara a l’agenda del president destituït s’hi dibuixen un parell de setmanes de trànsit. La idea de Puigdemont és mantenir la pressió sobre ERC, que insta JxCat a proposar una fórmula per a una “investidura efectiva”, tot i que Pere Aragonès és conscient dels límits de la seva demanda. Els republicans no rebutgen en públic la possibilitat d’investir Puigdemont, però sí que relaten les dificultats que la reforma legal en surti indemne i no sigui recorreguda pel Govern davant el Tribunal Constitucional, cosa que la deixaria en suspens. Segons fonts del bloc inde-
L’ESTRATÈGIA Artadi diu que JxCat té “pressa” per investir Puigdemont però la decisió no està presa LA RÈPLICA DE MADRID Santamaría afirma que “més de la meitat dels catalans no van votar l’independentisme”
PENDENTS DE BERLÍN Arrimadas descarta el pla Puigdemont i Colau demana un president “efectiu i presencial”
pendentista, el que es descarta avui dia és repetir l’operació del setembre passat amb l’aprovació de la llei del Referèndum i la seva convocatòria en una mateixa tarda. Si la investidura de Puigdemont es descarta, l’elecció del candidat farà variar la composició prevista del Govern.
De tota manera, Puigdemont també vol esperar a veure com evoluciona la causa judicial a Alemanya, convençut que les acusacions del jutge Pablo Llarena es van desmuntant i que poden portar el Govern de Mariano Rajoy a moure’s. En qualsevol cas, és Puigdemont, subratllen, qui “té la legitimitat per prendre les decisions i canviar el relat”. El que volen evitar tant ERC com el PDECat són unes eleccions anticipades que “l’independentisme no es pot permetre”, segons Marta Pascal. Per això, malgrat que ERC no ha aconseguit que Toni Comín renunciï al seu escó des de Brussel·les, sí que ha fet el pas per delegar el vot, cosa que permetria sumar els 66 vots necessaris per a una investidura en segona volta sense dependre que la CUP es mogui de l’abstenció.
Qui no veu possibilitat que Puigdemont pugui ser investit és Soraya Sáenz de Santamaría. En una entrevista a La nit a 8tv, la vicepresidenta del Govern central va destacar l’“eficàcia” del 155 a l’hora de generar estabilitat a Catalunya –va donar les gràcies als funcionaris– i va reclamar que es formi un Govern “que dialogui amb tothom”, perquè “més de la meitat dels catalans no han votat l’independentisme”. Santamaría va lamentar que el bloc independentista sigui “incapaç de posar-se d’acord” i va reclamar que, “per respecte a Catalunya”, s’investeixi una persona que pugui “agafar les regnes de la Generalitat”. També Inés Arrimadas va descartar Puigdemont: “Va ser president de la Generalitat. Ja no ho és ni ho tornarà a ser”, va concloure.
La urgència per formar Govern va ser una constant en les intervencions dels comuns, malgrat que sense obviar l’ “excepcionalitat” de la situació. Colau va reclamar immediatament un “president efectiu i presencial” per posar fi l 155, mentre que el socialista Miquel Iceta va cridar a “normalitzar” la política catalana amb un Govern que treballi pel país.