Cinc informes d’Hisenda no detecten malversació
El ministeri va remetre al jutge les dades de la Intervenció de la Generalitat sobre els diners públics per a l’1-O Montoro va fer més de vint requeriments al Govern sobre despeses sospitoses
El mercurial xoc entre Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Funció Pública, i Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra Carles Puigdemont i els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre, per la possible existència de desviacions de diners públics per finançar la logística i l’organització del referèndum –malversació– s’ha estat covant des que va començar l’activitat judicial entorn d’aquest cas. Així es desprèn de l’amplíssima documentació sobre la intervenció dels comptes de la Generalitat pel Ministeri d’Hisenda que ha analitzat La Vanguardia.
L’interès dels jutges i la Guàrdia Civil, durant la instrucció, per obtenir indicis que els dirigents sobiranistes haurien malversat recursos públics ha estat una constant en les dues causes.
Tant a la de la Sala Segona del Suprem –contra la majoria de l’anterior Govern de la Generalitat, encapçalat pel seu president Puigdemont, i els líders independentistes catalans Jordi Sánchez (ANC), Jordi Cuixart (Ómnium) i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell– com també des del jutjat número 13 de Barcelona en aquest cas, iniciat contra l’exsenador Santiago Vidal i ampliat a tot el procés. I s’ha notat als òrgans públics de les dues administracions encarregades del control de les despeses públiques. Primer sobre la intervenció de la Generalitat i després sobre el Ministeri d’Hisenda, que, per la via de les mesures adoptades a partir de novembre del 2015 i especialment des de l’estiu passat ha estat controlant absolutament els comptes, l’administració financera i els pagaments de la Generalitat.
Com a resultat d’aquesta fiscalització i dels requeriments dels jutges, Hisenda ha remès entre el gener i aquest mateix mes d’abril fins a cinc informes amb les consegüents explicacions de la Intervenció general de la Generalitat al jutge de Barcelona, sense que s’hagin pogut concretar indicis concloents de malversació.
Aquests documents han acabat al seu torn a la taula del jutge Llarena, que, utilitzant les diligències practicades per la Guàrdia Civil, va acordar imputar malversació a Puigdemont i part del seu Govern, inclòs el seu vicepresident d’Economia, Oriol Junqueras, per una xifra inicial d’1,6 milions d’euros. La Guàrdia Civil, per la seva part, també sap quins són aquells informes pel fet que dirigeix les indagacions policials al jutjat barceloní.
Els moviments judicials al voltant de l’administració catalana darrere de proves de malversació van arrencar formalment el 30 d’octubre, quan el magistrat del jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va requerir al Departament d’Economia –el més alt càrrec del Govern després de l’aplicació del 155 ja era el seu secretari, Pere Aragonès– tota la informació disponible “sobre qualsevol tipus de despesa (de la Generalitat) per a la celebració de l’anomenat referèndum de l’1 d’octubre”. El 17 de novembre, Economia va respondre al requeriment del jutge que “als directors de servei no els consta que s’hagi fet cap mena de despesa per a la celebració del referèndum”.
La resposta de la Intervenció no va agradar al jutjat i el magistrat que va substituir temporalment Sunyer, llavors de baixa per malaltia. Va remetre una providència al delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, amb el requeriment a Hisenda “a fi que, en virtut de les potestats que li confereix l’aplicació de l’article 155 [...] procedeixi a donar les ordres oportunes per a l’exacte i puntual acompliment de l’esmentat ofici” en què es demanaven dades sobre “pagament
d’informes previs a la celebració del referèndum”; “publicitat en els mitjans, pagament per la creació dels diferents eslògans relacionats amb el referèndum i pagament de la seva difusió en els diferents mitjans de TV, ràdio i premsa”; “material electoral, urnes, paperetes, despeses de la tramesa de l’anomenat cens electoral realitzat almenys per Unipost”; “despeses relacionades amb els diferents webs creats a fi de difondre el referèndum i el cost d’aquells mitjans informàtics per a l’emissió i escrutini dels vots”; “costos relacionats amb el trasllat i estada dels diferents observadors internacionals convidats per a la verificació del referèndum”; “pagament pels actes d’obertura i clausura (mítings al Tarraco Arena i la Font Màgica de Montjuïc)”.
Es tractava dels temes amb què va arrencar la investigació de la Guàrdia Civil, dependent del Ministeri de l’Interior, que dirigeix Juan Ignacio Zoido i que pràcticament no van variar al llarg de la instrucció malgrat haver transcorregut ja més de sis mesos. Una recerca de proves de despesa que, de moment, no han aparegut, d’acord amb les declaracions del ministre Montoro i de l’absència de denúncies del seu ministeri contra els exresponsables del Govern de la Generalitat.
Des d’aquest 30 d’octubre fins avui, els requeriments, informes, exigències d’ampliació o aclariment sobre els mateixos temes han mantingut ocupats desenes de funcionaris a Madrid i Barcelona, sense que, a efectes de la causa penal, s’hagin produït avenços destacables. Encara que la tensió entre les parts sí que ha assolit cotes notables.
El moment zenital es va viure a finals de gener. El testimoni imperible, una ordre ministerial del dia 29 d’aquell mes, inusualment firmada per Cristóbal Montoro Romero, i a més, en qualitat de “titular del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda P.S. [per substitució], el ministre d’Hisenda”, dirigida a la Interventora de la Generalitat i que es reprodueix en aquestes pàgines.
Es tracta d’un manament dur fins a l’extrem i en què Montoro qualific ad ’“insatisfactòria i incompleta” la respost adonada al segon requeriment del jutjat número 13 i li “ordena que procedeixi a l’acompliment exacte i puntual”, advertint-lo que “haurà de lliurar la documentació que es detalla a continuació; incorrent en cas que la instrucció no fos obeïda, en responsabilitat disciplinària per infracció molt greu”.
L’ordre acaba exigint identificar “indicant nom, cognoms, DNI i lloc de treball de tots i cada un dels funcionaris, empleats públics o autoritats de les diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya [sic], que siguin responsables o coneixedores de la informació que es demanda perquè, en cas de no ser atès exactament i puntualment aquest requeriment, es derivin o dedueixin les oportunes responsabilitats de tot ordre a què hi hagués lloc en dret”.
La resposta de la Intervenció de la Generalitat al ministre, dos dies després complint amb l’escarit termini imposat, arrencava amb una didàctica explicació sobre els procediments de control implantats a la Generalitat i el paper dels interventors en el procés, incorporant l’escarida asseveració que aquests últims haurien d’oposarse a un expedient de despesa si hi hagués “irregularitats” i, per això, “qualsevol despesa referida o que pogués referir-se al referèndum no hauria rebut el visat de conformitat. En el cas hipotètic d’haverhi alguna despesa, aquesta constaria com a tal a la comptabilitat...”.
I, com en els casos anteriors, la conclusió era que “al sistema comptable corporatiu de la Generalitat no hi consta cap expedient ni cap pagament efectuat que estigui vinculat a la celebració del referèndum”. En un annex hi havia les dades de 19 funcionaris responsables de la tramitació dels expedients sobre els quals es demanava informació.
Entre el juliol de l’any passat i el aquest mes d’abril, el Ministeri d’Hisenda ha fet una vintena llarga de requeriments d’informació a la Intervenció de la Generalitat, mitja dotzena dels quals seguint peticions del jutjat número 13 de Barcelona, cap del jutge Pablo Llarena.
Finalment, en la seva ordre de processament del 21 de març, el magistrat del Suprem va incloure el delicte de malversació i va assumir íntegrament l’informe de la Guàrdia Civil. De fet, va imposar als encausats una fiança civil de 2,1 milions d’euros (els 1,6 més un terç que estableix la legislació), a assumir solidàriament per Puigdemont, Junqueras, Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Meritxell Borràs (Governació), Clara Ponsatí (Ensenyament), Antoni Comín (Salut), Joaquim Forn (Interior), Josep Rull (Territori), Lluís Puig (Cultura), Carles Mundó (Justícia), Dolors Bassa (Treball), Santi Vila (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura).
A l’informe de la Guàrdia Civil, tot i això, no hi ha acreditades la majoria de les despeses per suposada malversació. De fet, als mateixos informes del cos policial s’assegura que més de la meitat dels 1,6 milions (980.000 euros) i “tampoc no consta que s’hagin abonat els imports” d’aquestes despeses. També hi ha seriosos dubtes sobre l’abonament de la resta.
Malgrat que el delicte de malversació era secundari en la causa contra els dirigents de l’1-O, la decisió de l’Alt Tribunal del land de Schleswig-Holstein de rebutjar la tramesa a Espanya de Puigdemont pel delicte de rebel·lió –el més rellevant– ha revaloritzat la importància del de malversació, sobre el qual els jutges alemanys també han expressat reserves. D’aquesta manera, s’ha situat en el centre del cas i s’ha avançat la idea que pel delicte de malversació agreujat es podrien demanar contra Puigdemont fins a 12 anys de presó. Però, abans són necessàries proves i imports molt rellevants.
Montoro va enviar una ordre a la Intervenció com a vicepresident del Govern
Hisenda ha remès una vintena llarga de requeriments sobre pagaments sospitosos