Fugir del màxim benefici
Debat sobre l’ètica cristiana de les finances
El sistema financer i la justícia són dos termes que poden ser compatibles o contradictoris i sota aquest prisma es va analitzar en el seminari Ètica i praxi financera, organitzat aquesta setmana per la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau. Van compartir taula Carmen Ansotegui, professora d’Economia i Finances d’Esade; Àngel Pes, subdirector general de CaixaBank; Jordi Ibáñez, director de la Fundació Fiare; i Dolors Oller, professora de Moral Social a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Josep Miralles, jesuïta, professor de Sociologia i membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, va moderar el debat.
L’Església també té coses a dir al sistema financer, d’acord amb el pensament social cristià. “Les finances han de ser orientades al bé comú i a la justícia social”, diu el magisteri. I la professora Dolors Oller va presentar la Doctrina Social de l’Església com a “patrimoni cultural de la humanitat”. “La fe cristiana dona lloc a un estil de vida, el de Jesús de Natzaret, que té una projecció pública i social”, va dir. En cas de dubte, la Doctrina Social de l’Església demana fer “opció preferencial pels pobres”. Oller ha recordat la necessitat d’una “autoritat mundial”, tal com ja ha demanat el magisteri oficial de l’Església. Una autoritat que reguli “els béns públics”, com pot ser l’aigua. I que aconsegueixi “una altra humanitat i una casa comuna per a tots”.
La professora Ansotegui va descriure els mecanismes que durant la crisi van portar al “disseny de productes sofisticats”, com ara la venda d’hipoteques i accions preferents. “L’incentiu d’aprofitar-se del client és automatar-se”, en el sentit que també assumien un risc. “Fer benefici a curt termini et pot dur a situacions que no són ètiques i pot comprometre la supervivència de la mateixa institució”, va assegurar.
Segons Jordi Ibáñez, responsable de la cooperativa Fiare Banca Ètica, és el moment de “passar a un nou ordre” amb una “economia basada en valors”, fugint del “màxim benefici” i situant “la transformació social” com a horitzó de les entitats financeres. Però al mateix va recordar que “la viabilitat econòmica de la banca solidària és una condició necessària”. Ibáñez va defensar “l’efecte multiplicador en el benestar comú” d’aquest model alternatiu, tot i que “l’impacte encara és limitat, perquè la nostra activitat només té 10 o 15 anys”. També va assenyalar “la capacitat d’incidir en la banca tradicional pel que fa a la millora de la seva praxi”.
El subdirector de CaixaBank, Àngel Pes, va reconèixer que la seva entitat apareix dins dels “sospitosos habituals”. En canvi, les xifres demostren que “el compromís de CaixaBank és promoure la inclusió financera”. Com a exemple va explicar el “pla d’ajudes per insolvències” que va iniciar La Caixa el 2009, a l’inici de la crisi. L’entitat va acceptar la dació en pagament de 20.000 pisos, va promoure programes de lloguer social i, durant el 2017, va suspendre 746 desnonaments. “Volíem evitar que el problema social derivat del problema financer es convertís en una allau de protestes o un perjudici a la imatge del banc, contradictori amb el que havia estat la nostra història com a caixa d’estalvis”, va resumir.
En cas de dubte, la Doctrina Social de l’Església demana fer “opció preferencial pels pobres”