Prejubilant
L a gent continua manifestant-se per demana que pugin més les pensions. El nivell de desinformació de la major part dels jubilats és entristidor. Tots els diners que van anar pagant durant els seus anys com a treballadors se’ls han gastat els polítics. No hi ha un magatzem enorme ple de diners per anar pagant cada mes una pensió decent a qui es va jubilar amb 65 anys i que viurà fins als 100 (si abans no es mor de gana o per qualsevol malaltia per a la qual tampoc no podrà ser tractat, ja que no hi haurà diners, per a això).
L’esperança de vida puja, el nombre de fills per família baixa i els polítics d’una banda es gasten tot el que poden quan són al poder per acontentar la gent i de l’altra pensen: el que vingui darrere ja s’ho farà (perquè no hi trobarà ni un cèntim, a l’armari dels diners del Govern).
Els qui des de joves es van apuntar a fer-se un pla de pensions privat i van escollir bé la companyia que els hi faria potser poden disposar d’aquestes pensions privades. Ara bé, si una economia fa fallida hi ha molta gent que va intentar fer-ho bé però que és arrossegada per aquesta mateixa fallida, que pot aparèixer en forma d’hiperinflació, com els ha passat més d’una vegada als germans llatinoamericans i que fins i tot ens va passar a nosaltres.
Ningú no vol parlar d’aquest problema. Hi ha molta gent gran que disposa de més temps i iniciativa i que està disposada a manifestar-se, i més al nostre país, on tenim un clima excel·lent per passejar pel carrer. Passejar tranquil·lament, encara que cridin quan els enfoca una càmera, té un límit, i algun dia, per bé que es tracti de persones grans, aquest tema pot generar crispació.
Els polítics pensen: “Bé, si un dia no es poden pagar les pensions apujarem els impostos als rics i que les paguin ells”. Els “rics” seran els qui guanyin més de 20.000 euros l’any, segurament. Els “rics” de debò s’ho muntaran per emigrar a llocs on aquest assumpte estigui més ben resolt.
Té alguna solució, el problema? Doncs sí: retardar
Si la gent es jubila cinc anys més tard, aporta diners al seu pla de jubilació cinc anys més i cobra la pensió cinc anys menys
de manera important l’edat de jubilació. Si la gent es jubila cinc anys més tard, aporta diners per al seu pla de jubilació cinc anys més i cobra la pensió cinc anys menys. Això sí: necessitaríem uns polítics honrats que no es gastessin els diners recaptats per a la jubilació a organitzar campanyes polítiques en el seu benefici, o en dinars, cotxes i viatges innecessaris, com tots fan.
Ara bé, qui explica això als que ja s’han jubilat o als que es jubilaran? Desgraciadament hi ha moltes persones que volen jubilar-se. La seva feina no els agrada, el seu cap no els agrada, els joves que tenen per sota els miren i ells veuen als seus ulls que estan pensant “Per què no es mor, aquest?”. En aquest entorn hostil, molts conclouen que el millor és anar-se’n, tot i que l’alternativa no sigui pas agradable.
Durant els primers anys després d’engegar la meva escola de direcció d’empreses a la Xina (Ceibs) em trobava amb directius d’empreses europees importants per explicar-los el projecte i veure si els podíem ajudar a formar la seva gent a la Xina i si ells em podien ajudar a desenvolupar-hi la meva escola. La veritat és que molts d’aquells directius estaven fent una gran tasca; volien treballar, se sentien molt satisfets amb els resultats que aconseguien a la Xina i veien molt interessant el potencial de l’escola per preparar els seus directius. Parlant en confiança, molts em deien que si s’haguessin quedat a Europa els haurien prejubilat. Però aquells temps ningú no volia anar-se’n a la Xina, de manera que si se n’anaven els mantenien treballant. Pel que alguns m’han explicat, mai ningú no els va agrair aquest esforç. Som així.