Els senglars de Collserola, cada vegada més agressius
Un estudi de la UAB se suma a la inquietud de l’Ajuntament per la proliferació de senglars que ja no tenen por de les persones
El senglar euroasiàtic (Sus scrofa) és una espècie autòctona i molt estesa a la major part d’Europa. Tant, que s’està convertint en un veritable problema en ciutats com ara Barcelona. L’Ajuntament ja ha admès que està preocupat per la seva proliferació als barris pròxims a Collserola (als districtes de les Corts, SarriàSant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó). “Alguns exemplars acostumats a la presència humana –diuen els reponsables de l’àrea d’Ecologia– s’estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a ser agressius per obtenir el menjar”.
Han perdut la por de les persones i es mouen amb massa freqüència per zones habitades, fet que suposa un perill per als éssers humans i els animals domèstics, a més d’una potencial causa d’accidents de trànsit, de transmissió de malalties zoogèniques, i de danys als jardins i el mobiliari urbà. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha sumat ara a la preocupació de l’Ajuntament. La recerca alerta sobre l’augment de l’agressivitat cap als humans per part dels senglars que busquen menjar als carrers. El treball, dirigit pel professor Jorge Ramón López Olvera, confirma que cada vegada és més habitual la seva presència a la ciutat. Les conseqüències són clares. Aquests animals són els pares més prolífics entre els ungulats autòctons. La seva estratègia reproductiva consisteix a tenir moltes cries per assegurar una supervivència més important. Com que troben aliment fàcil a la ciutat en èpoques d’escassetat (ja sigui a les escombraries o a les menjadores de colònies per a gats), no només n’augmenta la població, sinó que les cries creixen sense por dels éssers humans.
El professor López Olvera, del Departament de medicina i cirurgia animal de la UAB, assenyala a l’agència Efe que la presència de senglars “creix des d’almenys fa 30 anys a Occident”. En el cas de Collserola l’augment s’explica per l’absència de depredadors naturals, malgrat que també influeix el canvi d’usos del sòl i l’abandonament del món rural, que ha permès la reforestació d’algunes zones. Per entendre per què els senglars s’endinsen en àrees urbanes, l’investigador apunta que cal tenir en compte l’origen de l’alimentació. “Hem vist que l’alimentació directa, les menjadores de colònies de gats, les escombraries i les zones verdes, riques en cucs, bulbs i aigua, els atreuen”.
L’estudi afegeix que la situació pot agreujar-se d’aquí a pocs anys a consecuència “del curt temps de relleu generacional dels ramats de senglars, que cada any produeixen una generació nova més adaptada si cap a la convivència amb l’ésser humà i fins i tot a veure’l com un alimentador”. En definitiva, com un subministrador a qui, en cas necessari, es pot exigir el menjar, de vegades de manera agressiva. L’estudi universitari ha detectat “un augment de l’agressivitat en una part de les colònies que s’alimenten en entorns urbans quan es troben amb persones que no porten o no els subministren aliments”.
“A més –explica l’autor de la recerca– també hem observat que, un cop acostumats des de ben petits a ingerir només menjar humà, no reconeixen altres fonts i són capaços de passar per zones riques en aliment natural i ignorarles per tornar a buscar escombraries en zones urbanes”. “Si s’habituen als aliments d’origen humà –afegeix l’Ajuntament– es tornen irrecuperables per al medi natural”.
Una investigació acadèmica detecta l’augment d’exemplars que ‘exigeixen’ menjar als éssers humans