El Bayern perdona i el Madrid jugarà la final
El Madrid empata amb el Bayern en un partit dramàtic i es classifica per a la final
Ningú no sap patir a la Champions com el Madrid, que en un altre partit de penúries extremes se les va empescar per empatar i treure el bitllet per a la final de Kíev, on provarà d’aconseguir la tercera Champions consecutiva, una fita que ningú no ha aconsegueix des dels anys setanta. Com li va passar als quarts amb el Juventus, el Madrid, malgrat que tenia un resultat favorable de (1-2), va haver de remar tota l’estona contra corrent davant un adversari que va semblar més bo. En un partit d’altíssim voltatge i ple d’imprecisions, el Bayern va estar gairebé tan a prop com el campió italià de fer fora el Madrid de la competició. No se’n va sortir perquè per eliminar d’Europa aquest Madrid de Zidane ningú ha trobat la fórmula.
Resulta gairebé paranormal la relació d’aquest Madrid amb la Champions. És una mica igual que faci partidassos com a París o a Torí o pateixi les de Caín com davant Juventus i Bayern en un Bernabeu que sembla propici per a les gestes visitants però que acaba decantant-se cap als blancs per circumstàncies puntuals i gairebé màgiques.
El Madrid va sobreviure ahir a la nit gràcies al gran partit de Benzema, autor de dos gols que van trencar la seva sequera quan més li calia a l’equip, i les aturades de Keylor, sensacional a l’últim tram. El súmmum de la sort madridista va ser la increïble relliscada d’Ulreich que va propiciar el segon gol de Benzema i va marcar el partit. La polèmica també el va afavorir, ja que abans del descans Marcelo va tocar la pilota amb la mà dins de l’àrea i el col·legiat no va assenyalar penal.
Sorprenentment, Cristiano es va apagar allà on havia enlluernat la temporada passada. Contra el Bayen el seu concurs ha estat ben dis-
cret en tots dos partits. Ahir va lluitar fins a l’extenuació, però no va estar prou fi i va fallar un gol cantat en una rematada clara.
La sorpresa a l’alineació de Zidane va ser en una posició imprevista: Kovacic va enviar a la banqueta Casemiro, que feia uns quants partits que estava fluix però que semblava un pretorià insubstituïble per subjectar el mig de camp. Al Bayern també va ser baixa a l’últim moment Javi Martínez, que li va deixar el lloc a Tolisso.
Si la consigna del Madrid era sortir fort i molt mentalitzat per evitar un començament com el dia del Juventus, va passar el contrari. El Bayern va marcar al minut dos i va posar el Bernabeu potes enlaire. El gol del Bayern va posar de manifest que la defensa blanca seria un desgavell durant els primers vint minuts. El gol bavarès va venir en un error de Ramos que va deixar la pilota morta a peus de Kimmich, que ja havia firmat el gol del Bayern al partit d’anada.
El Madrid va reaccionar aviat, i va trobar de seguida l’empat amb un cop de cap de Benzema defensat amb la vista per Alaba, tan bé per atacar com negat per a missions defensives. L’1-1 va deixar un Bayern abocat a l’atac, que va aclaparar el Madrid per totes les vies, ben dirigit per Thiago al mig del camp i amb un James molt actiu entre línies, com en els seus millors dies.
Si la primera part va ser intensa la segona no va afluixar. El Madrid es va trobar només de començar amb un gol regalat a Benzema entre Tolisso i Ulreich. El 2-1 el predisposava a matar el partit a la contra. Durant deu minuts el Bayern va notar el cop. El Madrid va tenir diverses arribades que semblaven gol o gol, però es va enredar a l’hora de rematar o va xutar una mica desviat, com Cristiano.
L’emoció va pujar de to amb l’empat de James després d’un refús de Keylor. El colombià no va celebrar el gol i el Bayern es va jugar les últimes cartes amb un nou davanter: Werner. Zidane va refrescar l’equip amb Bale i Casemiro. Es va disposar a resistir amb dents i ungles. L’assetjament del Bayern no va donar fruits perquè li va faltar una mica de claredat i oxigen. El Madrid ho aconseguia una altra vegada: quarta final en cinc anys. Déu-n’hi-do.