‘La Manada’, i ara, què?
La complexitat de la sentència fa preveure un procés judicial llarg, potser de dos anys més
El fet que els magistrats de la sala segona de l’Audiència Provincial de Navarra no es posessin d’acord en la sentència per abús sexual de La Manada fa preveure un procés judicial llarg. El cas podria arribar al Tribunal Suprem, però la seva decisió difícilment trigaria menys de dos anys.
Fent servir un símil futbolístic, “encara queda molt de partit” en el procés judicial relacionat amb els fets que cinc homes van protagonitzar el dia de San Fermín de fa dos anys, en un quarto de comptadors d’un portal de Pamplona. Fins ara hi ha una decisió en la primera instància, però serà revisada pel Tribunal Superior de Navarra, al qual ja han anunciat que recorreran totes les parts. La polèmica sentència de La Manada ha aconseguit no acontentar ningú. Ni al seu moment es van posar d’acord els tres magistrats que formen la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra, ni ara les acusacions i les defenses han quedat satisfetes amb el veredicte. No és arriscat pronosticar que el cas acabarà arribant al Tribunal Suprem, cosa que vol dir que almenys vuit magistrats més tornaran a examinar i sentenciar novament La Manada. Difícilment la decisió definitiva arribarà abans de dos anys.
Cap dels lletrats que representen les diferents parts, la fiscalia, l’acusació particular, les acusacions populars exercides per l’Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra, i les defenses no han volgut avançar els arguments amb què basaran els recursos. Forma part de l’estratègia judicial. La disparitat amb què els magistrats han valorat els fets, però, permet a les defenses fer seu el vot particular del jutge Ricardo González, que defensava àmpliament l’absolució dels cinc acusats perquè entenia que la jove madrilenya no només havia consentit les relacions sexuals, sinó que, a més, n’havia gaudit. La resta de parts creu que els fets provats proporcionen una base sòlida per considerar que hi va haver una agressió sexual, i no pas un abús on no hi va haver ni intimidació ni violència, tal com sosté la sentència.
Aquests últims dies de convulsió emocional, en què part de la societat ha volgut mostrar en veu alta el seu rebuig davant la sentència, l’advocat de quatre dels cinc condemnats, Agustín Martínez Becerra, ha acceptat de sortir en gairebé tots els programes de televisió que l’hi han demanat. El lletrat lamentava el judici paral·lel que han patit els condemnats i advertia que només les persones que van presenciar el desenvolupament de les sessions des de la sala, celebrades a porta tancada, podien valorar els fets i el resultat. En realitat, només aquestes persones van sentir la declaració de la víctima. I no són pocs els que, un cop llegits els fragments entre cometes de la declaració a la sentència, asseguren que els lletrats no la van preparar com tocava i això va generar dubtes en el seu relat dels fets. Tot i així, dos dels tres magistrats la van creure, ja que el relat dels fets dona veracitat a les seves paraules i avala que la dona no va consentir les relacions sexuals, malgrat el seu silenci i la falta verbalitzada d’oposició a mantenir-les. Tot i això, durant el seu interrogatori hi va haver un moment clau que va evidenciar que els seus lletrats Miguel Ángel Morán i Javier Bacaicoa no l’havien advertit del que li podien preguntar, ni havien treballat com ho havia d’explicar.
Aquest moment va ser el de l’interrogatori del jutge Ricardo González que va derivar en el seu al·legat d’absolució.
–[...] Vostè va fer en algun moment algun gest, alguna manifestació, alguna actuació...?
–No vaig parlar. No, no, no
DOS ANYS PER A LA DECISIÓ FINAL Totes les parts han anunciat recursos al Tribunal Superior de Justícia de Navarra
L’ALTRA VÍCTIMA La jutgessa que instrueix a Pozoblanco ha acabat i n’acusarà quatre d’abusos sexuals
vaig cridar, no vaig fer res. Aleshores, que jo tanqués els ulls i no fes res, ho poden interpretar com que estic sotmesa o com que no hi estic.
–En qualsevol cas, mal, dolor, durant aquell episodi, ha quedat clar que vostè no en va sentir.
–És que no recordo si en aquell moment... Tan sols estava amb els ulls tancats i pensant que s’acabés.
–Que s’acabés la situació. Gràcies.
Un dels dos lletrats és familiar de la jove, i segons fonts properes als advocats, la decisió de no preparar l’interrogatori es va prendre amb els pares, amb la intenció de no victimitzar-la més i estalviar-li així aquest tràmit.
Cal preparar aquest interrogatori? L’advocada Carmen Carcelén ja porta 200 judicis com a acusació particular per agressions i abusos sexuals, i prepara el judici amb les víctimes. És fonamental, perquè quan no hi ha res més que la paraula d’una contra l’altre, l’interrogatori de la dona a la sala es converteix en la principal prova de càrrec. “No he demanat mai a una dona que menteixi. Però sí que li demano que no generi dubtes al tribunal. Ha de ser contundent en les seves explicacions”.
També és cert, tal com assenyala la psicòloga Rocío Ramos Paul, que l’ambigüitat de la víctima és una mostra més de les seqüeles del xoc emocional a què ella va fer referència durant l’interrogatori per justificar per què no havia estat capaç de resistirse a aquells cinc homes.
Amb tots els elements, és imprevisible pronosticar què dictaminaran els vuit jutges que tornaran a analitzar tot el procés policial i judicial derivat del cas de La Manada. I amb molta menys mesura que els que asseguren que els pròxims tribunals sí que condemnaran per agressió sexual, hi ha juristes que adverteixen que els cinc homes podrien ser absolts i només es mantindria la condemna al guàrdia civil pel robatori del telèfon mòbil.
En qualsevol cas, els membres de La Manada viuran els següents passos judicials des de la presó. Tot i així, la jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Pozoblanco, a Còrdova, està a punt d’acabar la instrucció i mantindrà la qualificació d’abusos sexuals contra quatre integrants de La Manada que en dos vídeos, de 46 i 27 segons, fan tocaments reiterats als pits i petons a la boca d’una jove de 21 anys en estat d’inconsciència a l’interior d’un cotxe. Tots quatre tornaran a asseure’s al banc dels acusats.