Del roig al morat

SEGONS explica Mary Beard a Mujeres y poder (Crítica), en una ocasió un orador i intel·lectual del segle II d.C. anomenat Dió Crisòstom va demanar a la seva audiència que imaginés una situació en la qual una comunitat sencera es veiés afectada per una estranya malaltia: que, sobtadament, tots els homes tinguessin veus femenines, i cap mascle –nen o adult– no pogués parlar de forma viril. Crisòstom va concloure tràgicament: “No seria aquesta una situació terrible i més difícil de suportar que qualsevol altra plaga? No tinc cap dubte que enviarien una delegació a un santuari per consultar els déus i per provar de propiciar el favor diví amb nombroses donacions”.

En les manifestacions de l’1 de Maig d’aquest any a Espanya el color roig habitual es va tenyir de morat. El feminisme, la igualtat i “la infame sentència” (segons expressió del líder d’UGT) van guanyar visibilitat en la jornada. I en les diverses concentracions no només es van demanar salaris i pensions dignes, sinó també més dotació per combatre la violència de gènere, corregir els índexs més grans de pobresa femenina i donar més poder a les dones a les empreses. En aquesta ocasió, les tribunes d’oradors van estar compartides pels secretaris generals dels sindicats i per les secretàries d’igualtat d’aquestes organitzacions. Dió Crisòstom hauria quedat bocabadat al comprovar com la veu de les dones que ell associava a la debilitat i a la covardia va retronar als carrers de les principals ciutats del país.

A l’antiga Roma, “una dona s’hauria de guardar modestament d’exposar la seva veu davant estranys de la mateixa manera que es guardaria de treure’s la roba”, recorda Beard, però en aquest moment de la història que ens toca viure, el seu discurs sona diàfan i rotund. Prova d’això és que a Barcelona la manifestació d’ahir va estar encapçalada per deu dones amb una pancarta en la qual es llegia “No és abús, és violació #NoÉsNo”. Així de clar i català.