Diners per respecte
El nou pressupost preveu retallades del 8% en cohesió i del 6% en agricultura
Els pròxims pressupostos de la Unió Europea pretenen vincular els pagaments a cada país amb el respecte a l’Estat de Dret, una advertència clara a països com Polònia o Hongria acusats en més d’una ocasió de violar els valors fonamentals de la UE.
Els pressupostos que avui presenta la Comissió Europea inclouen dues grans novetats: que són els primers després del Brexit i que s’hi condicionen els fons de cohesió al respecte de l’Estat de dret. És a dir, es podran congelar els ajuts a Polònia i Hongria si hi ha violacions de drets fonamentals.
L’absència del Regne Unit té la seva repercussió pressupostària. Hi haurà entre 12.000 i 15.000 milions d’euros menys d’ingressos cada any perquè faltarà l’aportació britànica. Malgrat el famós xec, continuen sent contribuents nets. Aquests diners ja no arribaran i obligaran a retallar. Segons ha pogut saber aquest diari, a última hora d’ahir s’estudiava una retallada del 8% en les polítiques de cohesió i del 6% en les d’agricultura. Unes xifres que encara no es donaven per definitives. Sí que estava acordat un canvi de criteri en el repartiment dels fons de cohesió. Pesarà més el criteri d’atur a l’hora d’atorgar els ajuts, amb la qual cosa Espanya sortirà beneficiada a causa de les seves altes taxes de desocupació. Encara que hi hagi una reducció dels fons globals destinats a cohesió, a aquest capítol li correspondrà un percentatge superior a l’actual. En el repartiment de la política de cohesió també prioritzarà la integració dels immigrants, un altre missatge als països de l’Est, que s’han oposat a qualsevol solidaritat en aquest terreny.
La segona gran innovació d’aquests pressupostos és que inclouran un mecanisme que permeti bloquejar els ajuts de cohesió als països que no respectin els drets bàsics de la UE. Són paraules importants, especialment per a països com Polònia i Hongria. Són grans receptors dels ajuts europeus, Polònia és qui més rep dels 28, i ja ha anunciat una oposició fèrria. La comissària europea de Justícia, Vera Jourova, ja va anunciar la setmana passada que s’inclouria el mecanisme, i ahir es va confirmar.
S’ha introduït arran de la pressió d’Alemanya i França. Veient
Espanya es beneficiarà que es prioritzi l’atur com a criteri de repartiment dels fons de cohesió
les dificultats que suposa l’aplicació de l’article 7 dels tractats europeus per violació de l’Estat de dret, una alternativa més eficaç podria ser la de bloquejar els ajuts de cohesió als estats que violin els valors fonamentals de la UE.
A la disminució d’ingressos pel Brexit se li suma un augment de les despeses tenint en compte que s’ha donat prioritat a l’aplicació de noves polítiques com són la policia de fronteres per controlar la immigració, la inversió en defensa, i el finançament de projectes de recerca i desenvolupament. És el que obliga a retallades en cohesió i agricultura, dues polítiques que copen el 70% del pressupost.
Per evitar que les retallades siguin més profundes, la Comissió Europea planteja augmentar la contribució dels estats membres al pressupost, per arribar fins a un percentatge lleugerament per sobre de l’1,1 % del PIB europeu. Països com Suècia, els Països Baixos i Àustria ja han avançat la seva oposició. Aquesta vegada no tindran el tradicional suport del Regne Unit, començaran a sentir-se orfes del Brexit. En canvi, Alemanya, França i Espanya s’han mostrat oberts a augmentar la contribució. Per cert, aquests seran els pressupostos que poden convertir Espanya, per primera vegada, en contribuent net de la UE.