Els temes del dia
El risc que les properes eleccions municipals a la ciutat de Barcelona es converteixin en un xoc identitari, i el Primer de Maig amb les seves tradicionals manifestacions.
ELS sindicats van complir ahir fidelment amb la litúrgia del Primer de Maig. Els majoritaris, CC.OO. i UGT, van tornar a organitzar manifestacions en setanta ciutats, igual que l’any passat, i amb una participació una mica més baixa a causa, en part, del mal temps. En aquesta ocasió, tot i això, les dues organitzacions han tingut el repte d’integrar les reivindicacions dels moviments feministes i dels jubilats –que han dominat els carrers últimament– i de marcar la seva pròpia agenda. “Igualtat, millor ocupació, més salaris, pensions dignes” van ser els lemes que van presidir les manifestacions.
CC.OO. i UGT necessiten recuperar el control del lideratge social, ja que corren el risc de perdre’l davant l’auge dels nous moviments reivindicatius. A això ha respost la seva voluntat d’integrar en aquest Primer de Maig les demandes d’unes pensions més altes per als jubilats i d’igualtat laboral per a les dones. Però, a més, la seva estratègia se centra a exigir el repartiment dels guanys que produeix la recuperació econòmica.
En aquest sentit han llançat l’avís de noves mobilitzacions, que podrien arribar a cristal·litzar fins i tot en una convocatòria de vaga general si el Govern i la patronal no s’avenen a cedir a les seves reivindicacions d’augments salarials i de millores per als col·lectius més febles. Saben que si ells no ho fan seran d’altres els que es posaran al capdavant d’aquesta nova onada reivindicativa que viu el país a l’empara de la nova capacitat mobilitzadora que propicien les xarxes socials.
Aquest Primer de Maig, segons el parer del líder de la UGT, Pepe Álvarez, hauria de marcar un punt d’inflexió en la lluita pel repartiment de la riquesa, que no pot anar a parar només a les mans d’uns quants. El líder de CC.OO., Unai Sordo, va advertir sobre això: “Tenim propostes, tenim raons, tenim molta gent darrere i molta més per organitzar. Estem disposats a negociar. Però o hi ha repartiment o hi ha conflicte social garantit, i el potenciarem”.
La societat espanyola necessita uns sindicats majoritaris forts, amb capacitat de negociació, ja que aquesta és la millor garantia d’estabilitat social. CC.OO. i UGT són dues organitzacions que han donat mostres d’una gran responsabilitat en els moments difícils que ha passat aquest país. El seu reforçament i l’alt arrelament popular, tot i això, no depèn només de la voluntat negociadora dels seus interlocutors, sinó de la capacitat d’ells mateixos de continuar negociant dins del marc de polítiques econòmiques assenyades i realistes, així com d’afrontar amb més eficàcia els processos de modernització, renovació i adaptació de les seves estructures internes. El canvi s’imposa com a necessitat per a tots els agents socials.