Trump li dona un mes a la UE per firmar un acord i evitar els aranzels
La Comissió Europea replica als Estats Units que no negociarà sota amenaces
Washington va donar ahir una treva a la Unió Europea en la guerra comercial per l’acer però la pistola segueix damunt la taula. Donald Trump va decidir abans-d’ahir a la nit prorrogar un mes més el termini que ha donat a la Unió Europea per negociar un pacte comercial que permeti restringir l’entrada del seu acer i alumini al mercat dels Estats Units. Si no hi ha acord, activarà els aranzels el proper 1 de juny, va advertir.
Són els “últims 30 dies” que concedeixen per pactar “mesures alternatives satisfactòries per respondre al deteriorament de la seguretat nacional”, afirma l’ordre presidencial firmada pel president abans-d’ahir a la nit. Aquesta pròrroga d’un mes no és el que desitjava la Unió, que ja va respondre al seu dia a Washington que “no negociava amb una pistola al cap”.
Les converses de la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i les visites l’última setmana d’Emmanuel Macron i Angela Merkel a Washington pretenien aconseguir l’exempció permanent dels aranzels. Els 30 dies extres suposen una “prolongació de la incertesa als mercats, que ja està afectant les decisions de les empreses”, critica el comunicat de la Comissió Europea, que es reafirma en què els aranzels no estan justificats per qüestions de seguretat nacional i en què no negociaran sota amenaces. Brussel·les recorda que l’excés de capacitat del sector no té el seu origen a Europa i que hi ha plena disposició a parlar amb els EUA i altres socis per buscar una sortida.
El pla original de Washington és gravar en un 25% les importacions europees d’acer i en un 10% l’alumini. Trump justifica la nova exempció, concedida en els mateixos termes al Canadà i Mèxic, perquè són països amb els quals els Estats Units tenen “una important relació de seguretat”, l’argument utilitzat per alguns assessors per intentar evitar una guerra comercial total.
Trump ha utilitzat les amenaces per arrencar als socis millores en els acords comercials actuals. El Canadà i Mèxic estan en converses amb Washington per actualitzar el tracta de Lliure Comerç i estan a prop d’arribar a un pacte, igual com l’Argentina, Austràlia i el Brasil, que també han obtingut 30 dies de perdó presidencial de Trump. Corea del Sud, per la seva part, ja va firmar fa diverses setmanes una actualització del seu tractat comercial i s’ha deslliurat també del càstig.
Berlín i París van reaccionar en termes semblants a la UE. Un comunicat conjunt dels ministres d’Exteriors i Economia francesos va indicar disposició a negociar quan desapareguin les amenaces. Es manté doncs la unitat entre els Vint-i-vuit davant l’amenaça nordamericana encara que hi ha inquietud per la guerra comercial que la imposició d’aranzels pot desencadenar. La UE ja va realitzar l’oportuna notificació a l’Organització Mundial de Comerç i té a punt una llista de represàlies. Aranzels que s’aplicarien a productes icònics nord-americans, tant del sector de l’acer, com de l’agricultura i del consum. Molts estan focalitzats en estats republicans, pensant en les eleccions legislatives que se celebraran al novembre.
És la fórmula clàssica de pressió en tota guerra comercial, però els europeus són conscients del mal
Washington ha fet servir amenaces per arrencar millores als socis en els actuals acords comercials
que pot provocar Washington gravant per exemple la importació de vehicles europeus d’alta gamma, una mesura que perjudicaria especialment Alemanya. Tampoc no agrada com Trump utilitza els aranzels per forçar negociacions en altres sectors i disminuir el seu dèficit comercial. La UE té molt marge. Però després del fracàs de les negociacions comercials amb l’anterior Administració pensar en un altre tractat amb els EUA, encara que sigui a escala més limitada, produeix un cert desassossec en els passadissos de la Comissió.