Tensió a Armènia per la negativa del partit oficialista a cedir el poder
La majoria bloqueja l’elecció de l’opositor Pashinian com a primer ministre
La “revolució de vellut” d’Armènia, com l’ha anomenat el seu líder, Nikol Pashinian, per comparar-la pel seu pacifisme a fi del comunisme a l’antiga Txecoslovàquia, no ha acabat. El Partit Republicà, que ha dominat la política durant dues dècades en aquesta petita exrepública soviètica del Caucas, va bloquejar ahir l’elecció de Pashinian com a primer ministre en una sessió extraordinària al Parlament.
En el centre de la capital, Erevan, milers dels seus seguidors van reaccionar amb indignació. Les protestes, que van començar el 13 d’abril i han reunit milers de manifestants als carrers d’Erevan i altres ciutats del país, encara continuen.
La votació d’ahir s’havia planejat com una manera de posar fi a la crisi i preparar el camí cap a unes eleccions legislatives. Pashinian i la seva formació política, l’aliança Elk, havia aconseguit el suport d’altres forces opositores i arribava a la sessió amb 47 vots probables dels 105 diputats de la Cambra.
Per ser elegit en necessitava 53. A causa de la pressió, el Partit Republicà, que disposa de 58 escons, va decidir el cap de setmana passat no presentar un candidat, la qual cosa feia pensar que el poble havia aconseguit torçar la mà de les elits del país.
Res d’això. El seu líder al Parlament, Vahram Baghdasarián, va dir abans de la sessió que no cedirien el poder així com així i que volien escoltar les propostes de Pashinian, de 42 anys.
L’opositor liberal va abandonar la seva eterna gorra de beisbol i la samarreta caqui que vesteix durant les manifestacions, es va presentar amb vestit i corbata i va dir als diputats del poder el que volien sentir: que amb ell dirigint el Govern no només no es trencaria la tradicional aliança amb Rússia, sinó que s’enfortiria; i que cal augmentar la despesa militar per arribar a l’equilibri amb l’exèrcit de l’Azerbaidjan, etern enemic d’Armènia a causa del conflicte obert de Nagorno Karabaj.
També va assegurar que, en cas de ser elegit primer ministre, Armènia seguirà sent membre de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEE) i de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, les organitzacions econòmica i de defensa que Rússia ha impulsat amb diversos països exsoviètics. “Crec que els canvis bruscos en política internacional són extremadament perillosos. Hem vist diversos països i polítics que a l’intentar conjugar les realitats dels seus països amb els seus punts de vista subjectius han fet anar els seus pobles al límit de la catàstrofe”, va argumentar.
“L’adhesió d’Armènia a l’UEE és una realitat i qualsevol govern s’ha d’adaptar a aquesta realitat. Així de senzill”, va sentenciar.
Milers d’armenis van començar a sortir als carrers de diverses ciutats el passat 13 d’abril com a protesta per l’intent del Partit Republicà de perpetuar en el poder al seu líder, Serj Sargsian. Aquest havia estat president durant dos mandats de cinc anys, que és el màxim que permet la Constitució del país. El 17 d’abril el Parlament el va elegir primer ministre, el càrrec més important des de la reforma del 2015 que va convertir el sistema presidencialista en un sistema parlamentari. Les protestes van obligar a dimitir Sargsian sis dies després.
Però l’oposició no havia acabat. Nikol Pashinian i els seus no es fien dels seus adversaris, així que van exigir més: una transició política sense el Partit Republicà situat en els càrrecs clau i ell, Pashinian,
Milers de manifestants segueixen als carrers en un “tsunami pacífic” contra l’elit política
com a primer ministre. Desenes de milers de persones seguien als carrers, així que el Partit Republicà va cedir i va decidir no forçar la candidatura de Karen Karapetian, primer ministre en funcions després de la dimissió de Sargsian.
Tot semblava ideal per al triomf de la revolució armènia. Però el Partit Republicà va amagar les cartes gairebé fins al final. Vahram Baghdasarián, el seu líder a la Cambra, va anunciar que no donarien suport a l’opositor. “No ens ha convençut”, va assegurar. Al final, Pashinian només va aconseguir 45 vots. En contra van votar 56. Segons la llei armènia, s’ha de celebrar una nova votació abans de set dies.
Després del fracàs al Parlament, Pashinian va advertir l’elit política armènia que en aquesta situació hauran de suportar un “tsunami” d’enuig procedent dels milers dels seus seguidors, desenes de milers dels quals van seguir durant tot el dia la sessió en el centre d’Erevan.
“El Partit Republicà ha estat jugant al ratolí i al gat amb el poble”, va dir en to d’acusació. I va animar els compatriotes a “inundar els carrers” per seguir amb la protesta.