El PP ensopega amb les togues
El Govern espanyol que ha invocat més els jutges ara topa amb la magistratura Després del xoc de Montoro amb el jutge Llarena, el ministre Catalá obre un altre front El president del Tribunal de Navarra titlla de “turba violenta” els manifestants
El Govern espanyol que ha delegat en els jutges l’assumpte més complicat de les legislatura –la qüestió de Catalunya– ara topa amb els jutges. És un gran xoc, que excita el bloc social més conservador, mentre les enquestes continuen assenyalant Ciutadans com a força de recanvi. El partit governamental, que demana firmes per mantenir en vigor la “presó permanent revisable”, no sap com posar-se davant la sentència més discutida de la història recent d’Espanya: el sòrdid cas de La Manada. Aquests dies el bloc punitiu s’ha tornat garantista. I aquesta vegada els garantistes demanen mà de ferro. La crisi política és cada vegada més profunda. El ministre Cristóbal Montoro s’enfronta amb el jutge d’instrucció Pablo Llarena a propòsit de la investigació fiscal de l’1 d’octubre català, davant la irritació del Tribunal Suprem, de la major part de la premsa de Madrid i del públic que ja ha dictat sentència condemnatòria contra els dirigents sobiranistes. Cinc informes d’Hisenda remesos al jutge Llarena neguen l’existència d’indicis de malversació, tal com informava La Vanguardia diumenge passat. Montoro defensa la credibilitat dels seus serveis d’inspecció –un element fonamental per al prestigi de la Hisenda pública espanyola– i és acusat obertament pel bloc punitiu de facilitar l’exculpació de Carles Puigdemont davant el tribunal alemany de Schleswig-Holstein. El teorema Llarena –rebel·lió violenta a Catalunya– podria trontollar en un moment polític extremadament delicat.
Mariano Rajoy ha demanat a Montoro que rebaixi la tensió amb la magistratura i des de l’entorn judicial es deixa anar la informació que algun magistrat del Tribunal Suprem ha arribat a plantejar que el ministre d’Hisenda sigui cridat a declarar en qualitat d’acusat per obstruir la justícia.
Aquí entra en escena, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, visiblement afectat per l’ona expansiva de la sentència de Pamplona, Catalá suggereix que el magistrat Ricardo González, autor d’un exhaustiu vot particular, amb valoracions escabroses sobre el comportament de la víc- tima de La Manada, no està en plenes facultats per a l’exercici de la magistratura. “Tothom sap que té un problema i el Consell General del Poder Judicial hauria d’haver actuat”, va declarar dilluns el ministre a la Cope, sense detallar quina mena de problema pateix el jutge González. (El 2008 l’Audiència de Navarra va demanar inciar un expedient de jubilació per incapacitat permanent, després d’un any de baixa del jutge).
La reacció corporativa de la magistratura ha estat unànime i d’una duresa que s’ha vist poques vegades. Totes les associacions de jutges i fiscals demanen la dimissió del ministre de Justícia per haver posat en dubte les facultats per exercir el càrrec del jutge González. La magistratura se sent qüestionada pel Govern espanyol en un moment de forta tensió en l’opinió, davant el gran rebuig de la sentència de Pamplona. Les associacions de jutges i fiscals temen el desbordament de l’opinió pública, capitanejada altre cop per la protesta femenina, un vector moralment fort.
L’alta magistratura té un temor afegit: el qüestionament dels
EL TEMOR DE FONS L’alta magistratura, pendent d’Alemanya, tem la seva desqualificació
EL MINISTRE Allau de crítiques al ministre Catalá pel seu retret a un jutge navarrès
ELS SOCIALISTES Sánchez rebaixa el suport inicial del PSOE a les crítiques del ministre Catalá
ALBERT RIVERA Ciutadans fa equilibrismes entre el missatge d’ordre i el feminisme
tribunals de justícia espanyols quan el Tribunal Suprem està pendent dels jutges alemanys.
El bloc conservador clama contra Catalá, a qui acusa d’afeblir l’autoritat del poder judicial davant una fronda populista excitada per les xarxes socials. El president del Tribunal Superior de Navarra, Joaquín Galve, contraataca qualificant de “turba enfurismada” (declaracions a la Cadena Ser) les persones que es van manifestar divendres passat a Pamplona davant de la seu del tribunal protestant contra la sentència. El jutge Galve defensa el jutge González.
El bloc social punitiu clama contra el ministre de Justícia i exigeix garantisme en el sòrdid cas de Navarra. El bloc social garantista –contrari a la cadena perpètua– exigeix una punició més dura per a La Manada .La paraula “manada” comença a ser utilitzada en el pim-pam-pum polític, cada vegada més aspre i agressiu. El Govern espanyol que va delegar tant en els jutges ara es veu enfrontat amb la magistratura, mentre les enquestes apunten a una caiguda en picat del vell partit alfa. La crisi política és colossal.
Un fatídic joc de miralls enquadra el moment espanyol. El joc de miralls de La dama de
Shangai , d’ Orson Welles. Podrien quedar dos anys de legislatura –amb l’oxigen subministrat a Rajoy pel Partit Nacionalista Basc– i no és prudent aixecar actes de defunció abans d’hora. Veurem qui queda viu quan ja no quedin miralls.
El Govern espanyol sembla noquejat, però les declaracions de Catalá no poden atribuir-se a una badada. El ministre de Justícia passa per ser un dels membres de l’actual Govern més sensibles a les reivindicacions feministes. Catalá comparteix la indignació de la majoria de l’opinió pública. El ministre ha estat fidel a les seves conviccions.
A la sala dels miralls de la dama de Shangai cada força política presenta el seu propi joc de reflexos. Ciutadans es desdobla en dues imatges. Albert Rivera cuida molt el perfil d’ordre, sempre al costat dels jutges, i mentrestant Inés Arrimadas recorda l’aniversari de la mort de Clara Campoamor, figura de referència del feminisme espanyol. El vot de les dones serà decisiu a les pròximes eleccions generals.
El Partit Socialista continua emetent radiacions de baixa freqüència. Ahir Pedro Sánchez també va voler fer un discurs d’ordre, rebaixant unes declaracions del dia abans de la portaveu socialista al Congrés, la magistrada en excedència Margarita Robles, que podien interpretarse com un missatge de suport al ministre Catalá, ahir apallissat per tota la premsa de Madrid, sense cap excepció.
Podem continua al capdavant de la pancarta feminista. Enquestes recents apunten a un insòlit triple empat PP, PSOE, Podem, amb Ciutadans destacat en primera posició.