Jo també
Ciutadans fa por”, m’etziba un amic que no acostuma a l’alarmisme i que sempre tendeix a la moderació. És a dir, d’aquells que volen la independència, però amb un pacte amb l’Estat per aconseguir-la. Cal afegir que no es refereix a una por electoral, perquè en aquest terreny pertany al sector optimista que creu que, en una nova contesa, l’independentisme encara estaria més fort. No, més aviat es tracta d’una por atàvica, vinculada a la zona fosca de la memòria, allà on servem els arxius històrics de la intolerància. Per bé que, al mateix moment d’expressar el neguit, assegura que aquests enemics acèrrims del catalanisme no han aconseguit mai posar fi a la lluita catalana en tres segles, ni tan sols quan han imposat la repressió, la força i la violència. “Si vàrem resistir a Felip V, a les repressions del XIX, a Primo de Rivera, a Franco i als falangistes, no ens vindrà d’un Rivera de més. Però noia, quina angúnia de gent!”
Hi penso quan la nova cacera de bruixes contra Catalunya es desferma al damunt de nou professors de l’institut El Palau, difamats, acusats d’odi i encausats en la gran causa judicial que s’està perpetrant contra el nostre país. I tot per haver gosat plantejar
Una nova cacera de bruixes contra Catalunya es desferma al damunt de nou professors d’El Palau
la qüestió de la repressió policial de l’1 d’octubre als seus alumnes. És tal la ferotgia contra ells que fins i tot s’han arribat a publicar les seves dades personals a El Mundo, en una inequívoca voluntat de convertir-los en la diana d’improperis, insults i carn de canó de ximples, intolerants i militants de l’extrema dreta. La irresponsabilitat d’aquest diari camina al costat de la mala intenció d’una informació com aquesta, però no sorprèn, perquè, des que ha començat el procés, aquesta mena d’atacs impunes a les persones no ha tingut aturador. No oblidem els jutges que varen gosar plantejar que la Constitució podia permetre una consulta, i foren exposats amb fotos, noms i cognoms a la portada de La Razón. Alhora, també és una constatació l’obsessió que té tot l’anticatalanisme per l’escola catalana, probablement perquè es tracta d’un projecte col·lectiu d’èxit. Sigui com sigui, tornem a tenir un intent de repressió contra el dret a opinar i a debatre, disparant contra els mestres perquè, sens dubte, es busca atemorir tota la població. Per això mateix, el lema “Jo també soc docent d’El Palau” s’ha fet viral, i des d’aquest columna, humilment, el faig meu.
Com era d’esperar, Ciutadans s’ha apuntat amb fruïció a la cacera de mestres, i Rivera mateix ha fet un tuit carregant contra el govern espanyol amb l’argumentari propi dels fatxendes de bar: Rajoy és un covard. És a dir, sort en té Espanya d’un Rivera que ho té tot més gros, i serà capaç de decapitar la insolència catalana amb l’espasa del Mio Cid. Certament té raó el meu amic, ja en tenim un altre que no entén res i que creu que ens farà caure amb la repressió. Pobre noi, més que por, diria que fa pena.