El CO2, pels núvols
El Centre d’Investigació de l’Aemet a Tenerife detecta concentracions rècord
La concentració en l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d’efecte hivernacle, continua augmentant. Així ho constata també el Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña (CIAI, a Tenerife), adscrit a l’Agència Estatal de Meteorologia. Aquest centre va registrar a l’abril un rècord de 413 parts per milió (ppm) de CO2 i s’espera que al maig fins i tot se superi, cosa que significaria un increment històric.
El CIAI –que forma part de la xarxa de vigilància atmosfèrica global de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM)– va començar a publicar les seves dades el 1984, i contínuament ha vist créixer aquestes concentracions. Els augments de CO2 en l’atmosfera van ser detectats per primera vegada en els anys seixanta per l’observatori Mauna Loa, el centre de referència dels EUA a Hawaii.
L’OMM ja va informar l’octubre de l’any passat que la concentració atmosfèrica mitjana de CO2 va assolir les 403,3 parts per milió (ppm), amb la qual cosa es va superar de nou la barrera dels 400, que es va depassar per primera vegada el 2015. L’última vegada que la Terra va conèixer una quantitat de CO2 comparable, va ser fa entre tres i cinc milions d’anys, va dir l’OMM.
El CO2 és conseqüència, en bona part, de les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó o gas) en plantes tèrmiques, la indústria, els motors dels cotxes, així com en altres sectors, com l’agricultura i els residus. No es pot establir una relació directa i automàtica anual entre les emissions d’aquests gasos i la seva concentració en l’atmosfera, ja que també hi ha elements que absorbeixen el CO2, com els boscos, determinats sòls o els oceans. No obstant això, està demostrada la seva relació amb l’augment de temperatures al planeta.
Diversos estudis apunten que, si manté la tendència actual, la temperatura mitjana del planeta pot pujar fins a 3 graus centígrads a final de segle, cosa que pot portar conseqüències tràgiques per al planeta: augment del nivell del mar a conseqüència d’un desglaç de les glaceres o més freqüència dels esdeveniments climàtics extrems, com les sequeres o les pluges torrencials.
Però les emissions de gasos que estan escalfant l’atmosfera no es limiten al C02. Si també tenim en compte el metà i altres gasos d’efecte hivernacle, llavors ja s’assoleixen les 491 parts per milió, un 16% més.
Mentrestant, la directora executiva
L’ONU demana més ambició climàtica en la negociació de l’acord de París que té lloc a Bonn
del conveni de canvi climàtic de l’ONU, Patricia Espinosa, es va manifestar a favor d’incrementar l’ambició en la lluita contra l’escalfament quan va inaugurar dilluns la conferència de Bonn, on es reuneixen 200 països signants de l’acord de París. “Hem d’augmentar radicalment les nostres ambicions. El temps per encarar el canvi climàtic està arribant a la seva fi”, va dir. Les conversions de Bonn, que acabaran el 10 de maig, són una baula més en la negociació sobre el canvi climàtic que acabarà en la 24a cimera del clima a Polònia. Per a aquesta data, els signataris han d’enllestir les regles d’aplicació de l’acord de París (2015) perquè es pugui aplicar plenament el 2020.
“Els impactes climàtics ja són visibles al nostre voltant. La gravetat i freqüència de les inundacions, tempestes, sequeres, augment del nivell del mar i altres conseqüències no paren d’augmentar, i centenars de milions de persones corren el risc de ser desplaçades”, va dir Gebru Jember Endalew, president del Grup de Països Menys Avançats.