La pressió en algunes zones de lleure trasllada a d’altres l’efecte botellot
Mataró reconeix que no pot posar fi a pràctiques etíliques procedents d’altres ciutats
El fenomen del botellot avança inexorablement i, a mesura que la pressió augmenta en determinats punts de l’àrea metropolitana, com la Zona Hermètica de Sabadell o Can Ribó, a Badalona, la pràctica es multiplica en altres llocs, sobretot si estan ben connectats i són accessibles en transport públic, com és el cas de Mataró. Aquesta ciutat pateix el fenomen efecte globus d’aigua: la mida disminueix on s’exerceix la pressió però augmenta a l’extrem que queda lliure.
El botellot impacta amb duresa a la capital del Maresme, fins ara incapaç d’erradicar uns hàbits que no només aixequen les protestes veïnals sinó també les de les indústries que pateixen l’incivisme de centenars d’adolescents ebris durant els caps de setmana al polígon Pla d’en Boet.
Els divendres i dissabtes, a l’estació de Mataró, poc abans de la mitjanit, amb l’últim tren desembarca una marea humana carregada de bosses plenes d’ampolles de begudes alcohòliques adquirides al lloc de procedència. “Si les comprem a casa surten més barates”, expliquen alguns dels menors d’edat alliberats del control que se’ls fa als locals nocturns i beneficiats per la laxitud de la vigilància institucional.
El consum comença a l’interior dels trens, aprofitant la reducció de la vigilància nocturna. Des d’allà els joves comencen un passeig parsimoniós fins al polígon industrial, reconvertit en una gran zona de lleure després de la implantació d’una macrosala de festes. Quan la comitiva passa deixa un rastre de brutícia que obliga al sobreesforç de les brigades municipals. De matinada, a les 4,50 h, quan la festa decau, a l’estació el primer comboi del matí presenta un espectacle desolador. Centenars d’adolescents, molts d’ells menors d’edat en estat etílic, tornen a casa en el que l’argot nocturn ja defineix com “el tren dels zombis”.
El primer comboi del matí, en l’argot nocturn, és el “tren dels zombis”
TRANSPORT CARREGAT
Les sales de festa de Badalona regalen aigua als usuaris per rebaixar l’alcohol
CURIOSA COL·LABORACIÓ
En aquests casos sempre hi ha qui aprofita la situació per obtenir un rèdit econòmic i al voltant d’aquest fenomen social sorgeixen interessos comercials. A Mataró, al llarg del pelegrinatge etílic, obren petites botigues amb ofertes exclusives per a la nit de lleure. Funcionen a tall d’intendència i prefereixen pagar la sanció administrativa a perdre un negoci abundant. “La vigilància és mínima i no s’hi fiquen”, observa un dels joves clients.
A la capital del Maresme el fenomen del botellot agafa un caire de problema social, tal com ho demostra la desena d’ingressos al servei d’urgències de l’hospital
per col·lapses etílics durant un cap de setmana. Malgrat reconèixer la impotència per actuar sobre aquestes pràctiques, l’Ajuntament socialista de Mataró esgota l’aprovació del Pla de Lleure Nocturn en un intent desesperat de controlar l’activitat –no pas d’erradicar-la, ja que reconeix que és una batalla perduda–.
A curt termini el pla coordinarà les actuacions dels diferents actors que incideixen en el lleure nocturn, des de la seguretat pública i el control de l’activitat, passant per la mobilitat, el manteniment de l’espai públic, el civisme i la convivència. Buscarà la corresponsabilitat dels operadors, els mateixos que es van negar a abonar una nova taxa als establiments de lleure per col·laborar en la despesa que comporta el botellot. Aquesta iniciativa “va topar amb l’oposició dels afectats i la legislació mateixa”. En paral·lel, Mataró impulsa una nova regulació urbanística que delimitarà els usos als polígons i redistribuirà l’activitat.
A Badalona, a una escala més baixa, la pressió sobre l’incivisme associat al lleure nocturn s’ha fet a través d’un operatiu transversal, explica Ricard Vilaregut, coordinador del govern municipal. “S’han fet campanyes a les escoles, s’han instal·lat punts fixos de policia i equips de mediació”. Les discoteques arriben a regalar aigua envasada i es mostren “proactives als projectes municipals". A les zones més conflictives s’hi instal·len foodtrucks, furgonetes de venda ambulant de menjar, per pal·liar el consum d’alcohol.
Durant aquest mandat el govern de Badalona implantarà noves zones de lleure alternatiu a la festa etílica. “Espais alternatius al botellot ”, com ara cinemes, jocs o concerts a l’aire lliure, unes iniciatives que els pares d’adolescents reivindiquen per “evitar que els fills marxin a altres ciutats”.
A Sabadell la situació és ben diferent. Ja en queda ben poca cosa, d’aquelles nits de festa en què s’amuntegaven fins a 10.000 persones als carrers del barri de Gràcia, al voltant dels bars, pubs i discoteques de la Zona Hermètica. Després d’anys de queixes dels residents i negociacions amb els empresaris de la nit, es van aconseguir millores, però mai satisfactòries. Dels 45 locals d’aquella època, amb un miler de treballadors, ara només queden cinc sales, amb un aforament màxim de 2.000 clients i amb 225 empleats indirectes. Què ha passat?
Durant el govern del socialista Manuel Bustos es va aprovar un pla d’usos que deixava fora del mapa tots els locals de la Zona Hermètica. El 2010 es va proposar que
A Sabadell els empresaris lamenten que serà l’única ciutat sense oci nocturn
DECLIVI DE LA ZONA HERMÈTICA
es poguessin traslladar a Sant Pau de Riu Sec, on es va projectar un gran centre comercial, amb hotels i restaurants al costat de la C-58. La proposta, però, no va prosperar, es van plantejar indemnitzacions amb els possibles trasllats i els locals de lleure van continuar operant fins que la crisi econòmica va empènyer cap al tancament de diverses sales. El govern actual (La Crida, ERC, Unitat pel Canvi i Guanyem) va afrontar el compliment del plantejament vigent i va ordenar tancar les discoteques el 2016, però després dels recursos judicials presentats pels amos encara hi ha persianes alçades.
Joan Cosp, president dels locals de la Zona Hermètica, reconeix que “aquests últims tres anys ens hem sentit abandonats i menystinguts per l’Ajuntament malgrat generar riquesa i oferir propostes”. “Al ple municipal del juny del 2016 –recorda– es va aprovar per unanimitat que no es deixaria Sabadell sense locals de lleure fins que no s’apliqués el nou pla d’usos. Només demanem que es compleixi aquest acord de govern”, ja que la previsió del pla d’usos és per a“dos o tres anys”, explica el regidor Xavier Guerrero. L’Ajuntament, que s’ha mostrat reticent a fer comentaris sobre les últimes actuacions a la Zona Hermètica, va emetre al febrer un comunicat en què assegurava que les accions establertes han de servir per “millorar la convivència i la tranquil·litat al barri”.
“A Sabadell hi ha 210.000 habitants i un aforament de sales de festa per a 2.000 persones. Serem la primera gran ciutat espanyola sense zona de lleure nocturn”, lamenta Cosp. Si no canvia res, el tancament immediat de les discoteques obertes posarà punt final a una història que va començar el 1991 gràcies a l’alcalde Antoni Farrés i que ara depèn únicament de la resolució judicial que certifiqui l’obligació de tancament.
Les sales de festa de Mataró es neguen a pagar una taxa per contribuir a la neteja
OPOSICIÓ DEL SECTOR