L’altre Can Pitarra
Un matrimoni francès projecta a l’oblidada masia que tenia Frederic Soler a Cervelló un hotel i un restaurant amb encant
Yoann Orfeuvre va treballar a l’ONU i també s’ha dedicat a perseguir el blanqueig de capitals, però aquest enginyer informàtic de 40 anys ara és, sobretot, un enamorat del pare del teatre català, Frederic Soler Pitarra. I això que no el coneixia fins que fa dos anys va comprar amb la seva dona, Marie-Estelle (42), Mas Pitarra, la masia que el dramaturg va tenir a Cervelló i que ha estat abandonada durant mig segle. En aquest indret hi han previst un hotel i un restaurant, un projecte que comença a agafar forma just quan el mític restaurant Can Pitarra de Barcelona acaba de tancar. Una casualitat. En aquesta història n’hi ha més d’una.
“Em sembla increïble que el restaurant del carrer Avinyó tanqui”, diu en Yoann incrèdul a la seva propietat, que visita de tant en tant, perquè continua vivint a França. Ho afirma seriós, plantat davant d’un balcó amb un forjat rematat per un drac i una rosa. Li fa llàstima que la vella rellotgeria i casa de l’autor es converteixi en un pub irlandès. “Pitarra forma part de la història de Catalunya. Té una estàtua a la Rambla!”, exclama. “Aquí també es feien àpats i moltes tertúlies. Tot el jardí s’omplia de taules”, afegeix mentre recorre un espai immortalitzat en fotos del segle XIX que han arribat a les seves mans. Llavors ja hi havia el sant Jordi de rajoles que sobreviu al pas del temps en un extrem.
En Yoann i la Marie-Estelle tenen previst iniciar les obres de re- forma de l’altre Can Pitarra, el seu, al setembre i traslladar-s’hi el juny del 2019 amb les seves filles Alix, de 12 anys, i Rose, de 2, perquè també serà casa seva. “Quan va néixer l’Alix ens vam començar a plantejar moltes coses, que volíem canviar de vida, que ens agradaria tenir un petit hotel i un restaurant. La meva dona sempre ha estat vinculada al sector... I sempre ens havia agradat Catalunya”, continua en Yoann deixant enrere els majestuosos capitells de la finca, diverses finestres d’arc de mig punt i un cérvol de pedra gravat a la façana per sobre d’una llinda...
Entra al vell celler on descansen barrils enormes. “No és només la finca. És a qui va pertànyer”, manifesta en Yoann entusiasmat. I això que la seva trobada amb Pitarra va ser fruit de la casualitat, obra sense voler de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. En Yoann i la Marie-Estelle tenien gairebé comprada una
La moratòria hotelera de Colau va frustrar un projecte de la parella al Raval i van acabar al Baix Llobregat
antiga escola al carrer del Carme, molt a prop de la Rambla, per fer-hi el seu canvi de vida. “Però van congelar les llicències al centre de la ciutat”, diu amb referència a la moratòria hotelera del govern de Colau. Això va provocar que comencessin a buscar una alternativa a l’entorn més immediat de la ciutat fins que, a través d’una pàgina web sobre finques abandonades, que administren casualment uns veïns de Cervelló, van trobar Mas Pitarra, la rectoria de l’església de Santa Maria de Cervelló (segle XI) que el dramaturg va comprar i va ampliar al segle XIX.
“Hi ha pocs hotels a tota aquesta àrea. Pensem en el turisme de negocis, en persones que volen venir a Barcelona però no allotjar-se al centre, tot i que sí a prop i enmig de la natura”, manifesta en Yoann. “La cúpula és magnífica”, afegeix observant amb cert orgull el coronament de la torre, cobert amb ceràmica vidrada.
Aquest futur hoteler desconeix qui hi va haver darrere de la reforma, si bé al mateix municipi hi ha diversos projectes d’Antoni M. Gallissà. “És difícil d’entendre que hi hagi gent que no conegui Pitarra”, continua en Yoann, que atresora alguns dels seus llibres, de les seves llibretes, fotografies .... “És un símbol... I és la nostra nova vida!” sentencia.