L’al­tre Can Pi­tar­ra

Un ma­tri­mo­ni fran­cès pro­jec­ta a l’obli­da­da ma­sia que te­nia Fre­de­ric So­ler a Cer­ve­lló un ho­tel i un res­tau­rant amb en­cant

La Vanguardia (Català) - - VIURE - RAÚL MON­TI­LLA Bar­ce­lo­na

Yo­ann Or­feuv­re va tre­ba­llar a l’ONU i tam­bé s’ha de­di­cat a per­se­guir el blan­queig de ca­pi­tals, però aquest en­gi­nyer in­for­mà­tic de 40 anys ara és, so­bre­tot, un en­a­mo­rat del pa­re del te­a­tre ca­ta­là, Fre­de­ric So­ler Pi­tar­ra. I ai­xò que no el co­nei­xia fins que fa dos anys va com­prar amb la se­va do­na, Ma­rie-Es­te­lle (42), Mas Pi­tar­ra, la ma­sia que el dra­ma­turg va te­nir a Cer­ve­lló i que ha es­tat aban­do­na­da du­rant mig se­gle. En aquest in­dret hi han pre­vist un ho­tel i un res­tau­rant, un pro­jec­te que co­men­ça a aga­far for­ma just qu­an el mí­tic res­tau­rant Can Pi­tar­ra de Bar­ce­lo­na aca­ba de tan­car. Una ca­su­a­li­tat. En aques­ta his­tò­ria n’hi ha més d’una.

“Em sem­bla in­cre­ï­ble que el res­tau­rant del car­rer Avi­nyó tan­qui”, diu en Yo­ann in­crè­dul a la se­va pro­pi­e­tat, que vi­si­ta de tant en tant, per­què con­ti­nua vi­vint a Fran­ça. Ho afir­ma se­ri­ós, plan­tat da­vant d’un bal­có amb un for­jat re­ma­tat per un drac i una ro­sa. Li fa llàs­ti­ma que la ve­lla re­llot­ge­ria i ca­sa de l’au­tor es con­ver­tei­xi en un pub ir­lan­dès. “Pi­tar­ra for­ma part de la his­tò­ria de Ca­ta­lu­nya. Té una es­tà­tua a la Ram­bla!”, ex­cla­ma. “Aquí tam­bé es fe­ien àpats i mol­tes ter­tú­li­es. Tot el jar­dí s’om­plia de tau­les”, afe­geix men­tre re­cor­re un es­pai im­mor­ta­lit­zat en fo­tos del se­gle XIX que han ar­ri­bat a les se­ves mans. Lla­vors ja hi ha­via el sant Jor­di de ra­jo­les que so­bre­viu al pas del temps en un ex­trem.

En Yo­ann i la Ma­rie-Es­te­lle te­nen pre­vist ini­ci­ar les obres de re- for­ma de l’al­tre Can Pi­tar­ra, el seu, al se­tem­bre i tras­lla­dar-s’hi el juny del 2019 amb les se­ves fi­lles Alix, de 12 anys, i Ro­se, de 2, per­què tam­bé se­rà ca­sa se­va. “Qu­an va néi­xer l’Alix ens vam co­men­çar a plan­te­jar mol­tes co­ses, que vo­lí­em can­vi­ar de vi­da, que ens agra­da­ria te­nir un pe­tit ho­tel i un res­tau­rant. La me­va do­na sem­pre ha es­tat vin­cu­la­da al sec­tor... I sem­pre ens ha­via agra­dat Ca­ta­lu­nya”, con­ti­nua en Yo­ann dei­xant en­re­re els ma­jes­tu­o­sos ca­pi­tells de la fin­ca, di­ver­ses fi­nes­tres d’arc de mig punt i un cér­vol de pe­dra gra­vat a la fa­ça­na per so­bre d’una llin­da...

En­tra al vell celler on des­can­sen bar­rils enor­mes. “No és no­més la fin­ca. És a qui va per­tà­nyer”, ma­ni­fes­ta en Yo­ann en­tu­si­as­mat. I ai­xò que la se­va tro­ba­da amb Pi­tar­ra va ser fruit de la ca­su­a­li­tat, obra sen­se vo­ler de l’al­cal­des­sa de Bar­ce­lo­na Ada Co­lau. En Yo­ann i la Ma­rie-Es­te­lle te­ni­en gai­re­bé com­pra­da una

La mo­ra­tò­ria ho­te­le­ra de Co­lau va frus­trar un pro­jec­te de la pa­re­lla al Ra­val i van aca­bar al Baix Llo­bre­gat

an­ti­ga es­co­la al car­rer del Car­me, molt a prop de la Ram­bla, per fer-hi el seu can­vi de vi­da. “Però van con­ge­lar les lli­cèn­ci­es al cen­tre de la ciu­tat”, diu amb re­fe­rèn­cia a la mo­ra­tò­ria ho­te­le­ra del go­vern de Co­lau. Ai­xò va pro­vo­car que co­men­ces­sin a bus­car una al­ter­na­ti­va a l’en­torn més im­me­di­at de la ciu­tat fins que, a tra­vés d’una pà­gi­na web so­bre fin­ques aban­do­na­des, que ad­mi­nis­tren ca­su­al­ment uns ve­ïns de Cer­ve­lló, van tro­bar Mas Pi­tar­ra, la rec­to­ria de l’es­glé­sia de San­ta Ma­ria de Cer­ve­lló (se­gle XI) que el dra­ma­turg va com­prar i va am­pli­ar al se­gle XIX.

“Hi ha pocs ho­tels a to­ta aques­ta àrea. Pen­sem en el tu­ris­me de ne­go­cis, en per­so­nes que vo­len ve­nir a Bar­ce­lo­na però no allot­jar-se al cen­tre, tot i que sí a prop i en­mig de la na­tu­ra”, ma­ni­fes­ta en Yo­ann. “La cú­pu­la és mag­ní­fi­ca”, afe­geix ob­ser­vant amb cert or­gull el co­ro­na­ment de la tor­re, co­bert amb ce­rà­mi­ca vi­dra­da.

Aquest fu­tur ho­te­ler des­co­neix qui hi va ha­ver dar­re­re de la re­for­ma, si bé al ma­teix mu­ni­ci­pi hi ha di­ver­sos pro­jec­tes d’An­to­ni M. Ga­llis­sà. “És di­fí­cil d’en­ten­dre que hi ha­gi gent que no cone­gui Pi­tar­ra”, con­ti­nua en Yo­ann, que atre­so­ra al­guns dels seus lli­bres, de les se­ves lli­bre­tes, fo­to­gra­fi­es .... “És un sím­bol... I és la nos­tra no­va vi­da!” sen­ten­cia.

CÉSAR RANGEL

Or­feuv­re da­vant la que va ser la se­go­na re­si­dèn­cia del pa­re del te­a­tre ca­ta­là, dar­re­re la qual es veu l’es­glé­sia de San­ta Ma­ria, del se­gle XI

AR­XIU DE YO­ANN OR­FEUV­RE

Imat­ge del 1895 en què apa­rei­xen els ma­so­vers d’ales­ho­res

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.