‘La Vanguardia’, el diari amb una audiència més plural
La capçalera arriba gairebé igual a tots els grups de votants
“Els diaris-mirall són aquells que reprodueixen fidelment la realitat social, els esdeveniments importants i les opinions dominants. Són l’expressió periodística de la societat. Els criteris i el tarannà del diari són els de la majoria de la població”. Aquesta citació es refereix a La Vanguardia i la va escriure qui en va ser el director en un dels períodes de més expansió del diari: Agustí Calvet, Gaziel. Des d’aleshores ha passat gairebé un segle, però el concepte de diarimirall continua descrivint a la perfecció la primera capçalera de Catalunya. Només cal observar les enquestes per comprovar-ho.
L’últim sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre Catalunya –tot i que les dades del seu homòleg català, el Centre d’Estudis d’Opinió, mostren una significativa coincidència– confirma no només aquesta condició de diari líder sinó també la posició de centralitat i pluralitat. La millor prova d’això és que un terç dels catalans que s’informen cada dia de l’actualitat política i electoral mitjançant la lectura d’un diari ho fan a través de La Vanguardia. Aquest fet suposa més de mig milió de lectors (aquesta dada també coincideix amb l’Estudi General de Mitjans) sobre un total de quasi 1,6 milions. La distància respecte a la segona capçalera, El Periódico, sempre a partir dels percentatges del CIS, seria de gairebé 200.000 lectors.
Però tan important com la xifra global és la distribució dels lectors per afinitats polítiques. I aquí és on La Vanguardia ratifica plenament la condició de diari-mirall, ancorat en la centralitat i caracteritzat per la pluralitat. En aquest sentit, la identitat dels lectors del diari a partir del seu record de vot compon un mosaic molt equilibrat, que inclou tot l’arc de Sant Martí ideològic i identitari. I que, a més, es manifesta en uns percentatges bastant homogenis i gairebé sempre entorn d’un 30% d’aquells votants dels partits que segueixen la informació política i electoral a través dels diaris.
Concretament, entre els electors que van donar suport a JxCat en els comicis del 21-D, gairebé un 35% segueix l’actualitat mitjançant La Vanguardia. I passa el mateix amb més d’un 29% dels qui van votar Esquerra, amb gairebé un 34% dels qui van donar suport al PSC i amb més d’un 31% d’aquells que van apostar per Catalunya en Comú-Podem. Fins i tot un 15% dels qui van votar una formació antisistema com la CUP i s’informen a través d’un diari, ho fan per mitjà de La Vanguardia. Aquest percentatge puja fins a un 40% entre els votants de Ciutadans, tot i que el creixement que experimenta el diari en aquest grup (ja que l’any 2015 aquesta taxa se situava en un 32%) s’explicaria pel transvasament de vot que hi ha hagut des del PP cap al partit d’Inés Arrimadas, i d’aquí ve la xifra més baixa d’electors populars que ara s’informen a través de La Vanguardia, segons el CIS.
El valor d’aquestes magnituds es veu amplificat pel fet que cap altra capçalera catalana (ni les d’àmbit estatal que es difonen a Catalunya) no mostra uns percentatges tan homogenis i equilibrats. En concret, alguns rotatius concentren la seva principal audiència en un flanc determinat de l’univers ideològic o de l’eix identitari, i ni tan sols així superen amb claredat la penetració de La Vanguardia en cadascun d’aquests espais electorals. El diari del Grup Godó és l’únic que registra una presència elevada i homogènia en pràcticament tots i cadascun dels diferents grups de votants.
Els estudis acadèmics coincideixen a assenyalar que la capacitat d’un diari per arribar a tots els grups de votants exigeix tres requisits que caracteritzen les principals institucions periodístiques: pluralisme en les opinions, objectivitat en la informació i independència.
Cap altre rotatiu dels que es difonen a Catalunya presenta una implantació tan diversa i equilibrada