Pla general
Com es pot trobar un individu entre una multitud? Aquest és un dels típics reptes de la ficció audiovisual d’investigació criminal que segueix el principi de Blow-up d’Antonioni: rastrejar unes imatges, ampliant-les, convençuts que en el seu interior resoldrem la clau per certificar una presència. Però el que és simptomàtic és que en totes aquestes ficcions es dona per descomptat que la possibilitat de trobar la prova és factible perquè la vida de la gent queda d’alguna manera registrada en uns materials que no controlem. Això ha passat de ser un malson distòpic a ser considerat un element que les ficcions dominants proposen amb ambigüitat moral: és positiu perquè ajuda a aclarir una certa veritat, però és negatiu perquè és a costa d’augmentar un estat permanent de videovigilància.
La qüestió de la persona entre la multitud s’ha plantejat en el cas d’un dels acusats del cas Altsasu, en el moment que una retransmissió televisiva d’un partit de pilota a ETB l’ha descobert entre el públic i ha permès ratificar una part del seu testimoni sobre com anava vestit en contra del que havien declarat testimonis de l’acusació. Quan ho veia, he pensat en el documental de Netflix Long Shot, dirigit per Jacob Lamendola, en què es produeix un procediment extrem d’utilització de les imatges en un cas d’assassinat. El documental és molt recent, del 2017, tot i que el cas va passar l’any 2003. Juan Catalán viu a Califòrnia i és acusat d’assassinat, empresonat i portat a judici amb demanda de pena capital. Ell al·lega que a l’hora que van passar els fets criminals assistia amb la seva filla petita a un partit de beisbol de Los Angeles Dodgers, amb l’estadi ple a vessar, amb 56.000 persones presents. Com que no conserva les entrades, no ho pot justificar. Però recorda que un equip de rodatge estava filmant el partit i a alguns actors entre el públic. L’advocat defensor identifica que es tracta d’un episodi d’El Show de Larry David de l’HBO que va rodar una seqüència durant aquell partit. Advocats i tècnics de la productora es dediquen a revisar totes les imatges descartades d’aquell dia de la gravació. I de cop, en una seqüència exclosa, apareixen Catalán i la seva filla que es dirigeixen als seus seients mentre David puja pel passadís i es creua amb ells. Un atzar facilitat per l’ajudant de direcció del programa que, fent una excepció, va deixar que el pare i la nena entressin en camp visual en ple rodatge de la seqüència. Catalán va ser exculpat i posteriorment compensat amb 320.000 dòlars per l’error policial.
En aquest cas les imatges certifiquen una veritat amb resultats positius. Però s’ha d’estar atent i ser crític amb aquest ús optimista i verificador de l’enregistrament massiu del món, perquè en altres casos les imatges poden manipular la realitat, o poden ser reinterpretades a conveniència del poder. Un poder que aprèn a utilitzar-les en tots els seus àmbits d’actuació, i confon cada cop més la realitat amb la seva representació.
L’enregistrament massiu del món pot ajudar a aclarir una certa veritat, però s’ha d’estar atent i ser crític