Sanchis a la Beckett
El dramaturg es pregunta a la seva nova obra quin teatre cal fer en temps de ràbia
José Sanchis Sinisterra torna a la Sala Beckett, la sala que va fundar el 1989 i al front de la qual es va estar fins al 1997. El dramaturg i director de teatre, autor d’obres com ¡Ay, Carmela!, torna, això sí, a una Beckett que ja no es troba a Gràcia sinó, des de fa dues temporades, al Poblenou. Sanchis (València, 1940) continua amb la seva exploració incansable i ara proposa la comèdia El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea. Una obra protagonitzada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano en la qual el creador es pregunta quin teatre cal fer en aquest complex segle XXI, en aquest temps de ràbia.
Els protagonistes de la peça són una parella de joves actors que en un garatge gairebé abandonat cedit per un oncle intenten crear un espectacle a la mesura de les seves aptituds artístiques i possibilitats econòmiques. Dubten entre dos temes enormes: l’Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi, o el tràgic destí del comunisme, amb el txecoslovac Artur London i la seva dona Lise sacsejats per les turbulències del segle XX. A això s’afegeix que el garatge on treballen és freqüentat per algunes prostitutes del barri i, a més, és la via d’accés a un misteriós món subterrani on s’agiten els oblidats, els vençuts, els escombrats i esborrats per la història. Que aviat comencen a reclamar als protagonistes una segona oportunitat: potser el teatre pot fer servir el seu poder d’evocació i invocació per reescriure la història i recuperar allò que va poder ser.