Una Lliga per recordar
El Barça del doblet aspira a ser el primer campió invicte des del 1932 i a regalar dos premis a Messi
Amb el doblet Lliga-Copa al sarró i com és any de Mundial es podria pensar que el Barcelona ja pot abaixar la persiana de la temporada. Diumenge faltaran 39 dies perquè comenci la Copa del Món de Rússia i al vestidor del Camp Nou hi ha 17 futbolistes (18 si finalment Sergi Roberto fos citat) que hi seran. Després d’una campanya de 55 partits ja amb la samarreta del Barça, potser ha arribat el moment de trepitjar el fre i guardar forces. No. Res més lluny de la realitat. Si alguna cosa ha demostrat aquest equip i generació és la seva competitivitat i el seu amor i respecte per la seva professió. Hi ha diversos al·licients per no deixar-se anar. El Barcelona encara pot pujar nota i convertir aquest campionat en una Lliga d’or per recordar.
Per la rivalitat. Per Messi. Per Valverde. Per Ter Stegen. I per Iniesta, que s’acomiadarà de l’afició en l’última jornada contra la Reial Societat.
Assolir els 100 punts, com a la temporada de Tito Vilanova, ja no és possible –guanyant-ho tot se’n sumarien 98–, però el Barça sí que té al seu abast un rècord de molts quirats, una gesta que no té comparació a la Lliga espanyola des del 1932, des d’abans la guerra. Acabar invicte és una proesa d’una altra època i evidentment ningú no ho ha aconseguit aquí en un torneig de 20 equips. Aquest Barcelona ho acaricia. Ha arribat més lluny que ningú. Està a tot just quatre partits de posar-li el llaç.
El calendari, en aquest sentit, va a favor seu, ja que dels quatre enfrontaments que falten, tres són al Camp Nou, on un visitant no s’emporta els tres punts des de l’Alabès el setembre del 2016. Cada partit que es descompti es va afegint a la ratxa. De moment, sumant els 7 últims partits de Lliga de Luis Enrique, ja són 41 jornades d’imbatibilitat, plusmarca ja històrica.
El que està claríssim és que el de diumenge és un partit molt especial. El rival escau. Els clàssics transformen aquest grup. De proves n’hi ha a grapats. Però és que a més serà el moment de trobar-se amb la seva gent després del guanyar fora el doblet, al Metropolitano (la Copa) i a Riazor (la Lliga). És l’ocasió ideal per gaudir del botí obtingut i merescut. I la cirereta seria vèncer el Madrid, que està a 15 punts de distància i es nega a aplaudir amb fair play el campió amb el passadís de reconeixement. Sense res en joc, és una qüestió d’ensenyar qui és el millor.
Guanyar els blancs mai és banal ni anecdòtic per a l’afició blaugrana. A més, en cas de derrotar els de
PICHICHI I BOTA D’OR El calendari, amb tres partits a casa, afavoreix la imbatibilitat i que Messi consolidi el seu lideratge
MOTIVACIÓ DE CARA A DIUMENGE Valverde es podria imposar en els dos clàssics de Lliga, fet que només ha passat cinc vegades des de Cruyff
Zidane, Valverde haurà aconseguit guanyar els dos clàssics de lliga, una carambola que en els últims 30 anys, malgrat el canvi de cicle i de mentalitat que va impulsar Cruyff, no passa sovint. El Barça només se’n va sortir simultàniament al Bernabeu i al Camp Nou a les Lligues 1993-1994 (Cruyff), 1997-1998 (Van Gaal), 2008-2009 i 2009-2010 (Guardiola) i 2013-2014 (Martino).
Leo Messi sempre ha dit que el primer són els títols col·lectius i que després els premis individuals arriben sols. Però aquesta vegada els seus companys tenen l’oportunitat de regalar al crac dos guardons com el Pichichi i la Bota d’Or. Tantes vegades que el deu ha salvat l’equip, ara li poden tornar el favor. Serien dos per un. Gràcies a les seves 32 dianes, el de màxim golejador de la Lliga ja el té al cove. Té 8 gols d’avantatge sobre Cristiano Ronaldo.
En la Bota d’Or, que també seria la cinquena per a l’argentí, Messi va líder i té més partits que ningú per endavant per continuar sumant (4, tres a casa). A Salah, que ha marcat un gol menys que l’argentí, només li queden dues jornades de Premier. El mateix serveix per a Lewandowski, quart amb 28 gols. Tres partits de la Serie A tenen Immobile (29) i Icardi (27), golejadors del Lazio i de l’Inter.
Més difícil és aconseguir que Ter Stegen reculli el seu primer trofeu Zamora. L’alemany ha encaixat 21 gols en els 34 partits que ha jugat i té un coeficient de 0,61, mentre que Jan Oblak fa una mitjana de 0,53 gols per partit. Com que el porter eslovè de l’Atlètic ja ha superat el mínim de 28 partits s’emportarà el guardó malgrat que no jugui més d’aquí de al final a temporada. Simeone, per exemple, ja el va deixar a casa contra l’Alabès. En cas que sigui així, serà el tercer premi consecutiu per a Oblak, una concatenació que en tota la història de la Lliga només han aconseguit Víctor Valdés i Arconada.