L’ONU critica la “lleu condemna a la bandada de llops”
Dos mil psiquiatres justifiquen la reacció de la víctima de Pamplona
La sentència de La Manada i l’onada d’indignació que ha provocat a Espanya cada vegada té més repercussions internacionals. Purna Sen, coordinadora executiva i portaveu de l’ONU sobre assetjament sexual i altres formes de discriminació, va publicar ahir un comunicat sobre l’estat de la violència contra les dones al món en què va dedicar un paràgraf a la decisió de l’Audiència de Navarra: “La lleu condemna dels atacants de la ‘bandada de llops’ a Espanya disminueix la gravetat de la violació i soscava les clares obligacions de defensar els drets de les dones. Les dones han de conèixer la justícia”.
Sen puntualitza que “la impunitat per les violacions dels drets humans impregna la cultura de la violació, culpa i jutja les víctimes pels mals que se’ls infligeix, i no es pot permetre que continuï, fins i tot en els sistemes de justícia penal”.
La clara crítica a la sentència també observa que “l’assetjament sexual és una dimensió de les experiències més àmplies de violència contra la dona, de manera que els perpetradors n’han de retre comptes plenament”.
La responsable de l’ONU adverteix que aquesta xacra s’observa a tot el món. “L’assetjament i l’agressió sexual són mundials –es lamenta Sen–, i cap organització o país no s’hauria de considerar immune a aquests dos fets. Massa dones senten que ningú no les escolta, que ningú no les creu ni els importa”.
L’article repassa els moviments de protesta que s’han aixecat en molt països per posar fi a la violència contra les dones i reclama la implicació dels homes per erradicar-la.
Entre les reaccions per la sentència, ahir es va fer públic que gairebé 2.000 psicòlegs i psiquiatres, especialistes en tractament psicoterapèutic de víctimes de maltractament i abús sexual, han signat una carta, remesa al Ministeri de Justícia, sobre la sentència de La Manada, en què afirmen que “la paralització i el bloqueig són reaccions automàtiques i normals davant el pànic” i, per això, no té sentit plantejar la qüestió del consentiment.
Segons aquesta carta oberta, amb què volen aportar “informació científica”, hi ha una teoria, anomenada polivagal, del psiquiatre Stephen Porges que diu que “davant una amenaça de mort, una lesió greu o violència sexual, és comuna una resposta d’immobilització amb batecs més lents i del cor i una reducció de la sensibilitat al dolor”.
Aquests professionals, que subratllen el seu “rebuig més profund i enèrgic de la sentència”, argumenten que “el bloqueig” és una “forma ràpida de reacció del sistema nerviós per mirar de sobreviure i minimitzar l’impacte del fet amenaçador”.
En un debat extraordinari celebrat ahir al ple del Parlament Europeu sobre la definició del delicte de violació, a petició de Podem, la comissària de Justícia i Igualtat de Gènere de la Unió Europea, Vera Jourová, i la majoria d’eurodiputats van demanar més formació sobre violència sexual per als jutges, així com que les lleis recullin que si no hi ha consentiment és violació, en la línia del Conveni d’Istanbul. “Fa falta més capacitació per als professionals del sistema judicial”, va assenyalar la comissària txeca, que va desitjar una nova decisió “ràpida” i “justa”.
El Parlament Europeu demana més formació sobre violència sexual per als jutges espanyols