‘El violador de la Verneda’ queda lliure avui sense estar rehabilitat
La llei només permet controlar els seus passos amb un seguiment no invasiu
Gregorio Cano Beltri serà avui un home lliure. El violador de la Verneda ha pagat el seu deute amb la Justícia: 20 anys de presó per 17 violacions. És la màxima pena de presó efectiva fixada en la sentència que el va condemnar a 167 anys per les agressions sexuals comeses a Barcelona en només 14 mesos, entre finals de febrer del 1997 i l’1 de maig del 1998. Les dues dècades que Gregorio Cano, de 47 anys, ha passat a la presó no han donat el fruit que s’esperava. Aquest matí sortirà de Brians 2 sense estar rehabilitat. El risc de reincidència d’aquest violador en sèrie és alt, tal com consta en un informe dels Serveis Penitenciaris enviat a la Fiscalia. I l’única cosa que es pot fer en aquests casos (Cano gaudirà a partir d’avui de total llibertat de moviments com qualsevol altre ciutadà) és intentar controlar els seus moviments amb una vigilància no invasiva per prevenir possibles noves agressions.
La missió del seguiment s’ha encomanat als Mossos. Una tasca no gens fàcil, ja que tractant-se d’una vigilància no invasiva els agents han d’actuar amb cautela, molta discreció i mesurar molt bé les seves accions. Aquest violador no curat podria denunciar el control policial si en algun moment se sent vigilat, coaccionat o considera vulnerat el seu dret a moure’s amb llibertat.
David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), indica que l’operatiu per a aquests casos “s’assembla molt als dispositius muntats quan s’inicia la investigació d’un sospitós per la possible comissió d’un delicte”. I això redueix molt l’efectivitat d’aquestes vigilàncies, que obliguen els agents a mantenir-se sempre en un segon pla.
La persona que es controla no està obligada a notificar, per exemple, un canvi de domicili, ni avisar de futurs viatges. “Així que els agents han de descobrir tota aquesta informació per vies indizones rectes sense vulnerar cap dret de la persona vigilada”, afegeix Miquel. El portaveu de l’SPC reconeix que aquests operatius poden tenir moltes llacunes (per les limitacions d’actuació dels agents) i lamenta que els Mossos siguin “l’últim recurs que queda, en casos com el d’aquest violador no rehabilitat, per intentar corregir les mancances d’un sistema per falta d’eines judicials o que no ha previst amb temps mesures per prevenir aquesta mena de riscos amb delinqüents amb altes probabilitats de reincidir”.
En el cas de Gregorio Cano no es pot aplicar la llibertat vigilada, ja que aquesta figura judicial va ser inclosa en el Codi Penal posteriorment a la sentència de la seva condemna. La llibertat vigilada permet un control més acurat d’aquesta classe de delinqüents un cop surten de la presó, ja que aquesta mesura els obliga a notificar qualsevol canvi de domicili, avisar de futurs viatges o desplaçaments i personar-se periòdicament als jutjats, i preveu la possibilitat de prohibir als delinqüents viure a determinades o visitar llocs concrets, com també acostar-se a les seves víctimes o contactar-hi. I, a més, es pot acordar l’ús d’aparells electrònics per tenir la persona localitzada a tota hora.
Res de tot això no es pot aplicar al violador de la Verneda. El punt de partida dels Mossos per a la vigilància no invasiva es reduirà a una adreça. És la del domicili que Gregorio Cano (seria a Barcelona) va haver de facilitar a les autoritats penitenciàries per accedir als permisos que li han estat concedits aquests darrers anys abans d’obtenir la llibertat total. El que faci els propers dies o mesos aquest violador en sèrie, els llocs que visiti o els contactes que mantingui són ara mateix una incògnita que hauran d’anar descobrint, sense molestar l’expresidiari, els agents encarregats de controlar i seguir els seus moviments. Tant de tacte pot resultar fins i tot ofensiu
Cano serà un ciutadà més i no està obligat a informar dels seus moviments, ni avisar de possibles viatges
per a molta gent, però és el que marca la llei en aquests casos.
Gregorio Cano va confessar les 17 violacions per les quals va ser condemnat, encara que la Policia Nacional (encarregada de la investigació d’aquest cas) el va arribar a assenyalar com a autor d’una quarantena d’agressions sexuals, entre fets consumats i atacs que van quedar en temptatives. Delictes que va cometre quan tenia 27 anys, treballava en uns grans magatzems de Barcelona i portava una vida aparentment normal amb la seva parella. Cano va cometre les primeres violacions a la Verneda però després va ampliar el seu radi d’acció a altres barris de Barcelona. Solia seguir les seves víctimes amb el cotxe i esperava el moment més adequat i segur abans d’abordar-les i amenaçar-les amb una navalla per aconseguir el seu propòsit.
La detenció de Gregorio Cano, d’una activitat tan frenètica que va acabar posant en guàrdia la Policia, va ser possible gràcies a un arriscat pla en què una agent femenina va fer d’esquer. I el violador va caure al parany. Provar els fets va ser molt fàcil perquè l’ADN el va delatar.