ETA confirma la dissolució i posa fi a 60 anys d’existència
oeLa banda reconeix el “patiment” causat i desmunta totes les “estructures” oeEl PNB espera el vídeo definitiu, remès a diverses televisions
Final del seu “cicle històric, funció i recorregut”. Amb una carta datada el 16 d’abril passat i que es va fer pública ahir, ETA va comunicar a institucions i col·lectius socials i econòmics el seu punt final com a organització després de prendre la decisió de “dissoldre completament totes les seves estructures” i posar fi a la seva “iniciativa política”. La missiva, un pas més de la banda dins el procés de dissolució que acabarà demà amb un acte a Kanbo (Cambo-les-Bains, al País Basc francès), reconeix al seu torn el “patiment provocat com a conseqüència de la lluita”.
Interpel·lada pels mediadors internacionals a una comunicació clara i inequívoca de la seva dissolució, ETA assegura a la carta que conclou els seus 60 anys d’existència i dona per acabat el camí que va començar el 2010 per “obrir un nou cicle polític”, en què destaca la conferència d’Aiete (Sant Sebastià), que va servir com a preàmbul del final de la violència anunciat el 20 d’octubre del 2011.
La banda, que ha causat més de 800 morts, destaca a la carta “l’esforç” per donar un “final ordenat, racional i constructiu” a la violència, un pas que, tot i això, censura que no va tenir continuïtat en els Governs espanyol i francès, als quals la declaració publicada llavors demanava obrir un diàleg amb ETA entorn de les “conseqüències del conflicte”, amb referència a presos, exiliats i sortida d’Euskadi de les forces de seguretat de l’Estat. “Tots dos estats ho van fer impossible des del seu inici”, subratlla la banda. Al seu moment, ni Madrid ni París no van reconèixer Aiete.
La carta torna a fer referència al “patiment causat”, que reconeix, tot i que només mitjançant aquesta expressió, una fórmula molt més escarida que la que es feia servir al comunicat de fa dues setmanes en què assegurava que ho sentia “de debò”, malgrat que categoritzava les víctimes entre “col·laterals” –a les quals demanava “perdó”– i les altres –a les quals mostrava el seu respecte”–, una distinció que el Govern basc va qualificar d’“inacceptable”.
ETA destaca, d’altra banda, el desarmament de l’abril de l’any passat a Baiona com a mostra del seu final irreversible, un tancament que les institucions basques esperen que contribueixi a canviar la situació dels gairebé tres-cents presos de la banda, la majoria d’ells dispersats en presons espanyoles i en primer grau, el més estricte.
El cicle de l’organització ha acabat, però la banda destaca que aquest final no implica el del xoc polític entre Euskal Herria, França i Espanya. “El conflicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recorregut d’ETA”, indiquen a la carta, i demanen no “repetir errors” ni “deixar que els problemes es podreixin”. “Anys de confrontació han deixat ferides profundes i cal donar-los la cura adequada”, destaca. Al seu torn, assumeix la seva “part de responsabilitat” per la dilació del conflicte després de no haver arribat a acords en les diferents negociacions amb els governs.
Malgrat la carta d’ETA, el Govern basc va mantenir ahir la fermesa quant a les seves condicions per a la dissolució de la banda. L’Executiu d’Iñigo Urkullu va destacar que aquesta ha de ser “unilateral, efectiva i definitiva”, per la qual cosa no pot contenir “contraprestacions” ni “eufemismes”, i va insistir que la decisió de posar fi a l’organització terrorista ha de ser “clara i inequívoca”. “No hem rebut garanties en aquest sentit; perquè la nostra valoració sigui positiva ha de recollir aquests paràmetres imprescindibles”, va destacar el portaveu basc, Josu Erkoreka.
Urkullu es reserva el seu pronunciament fins que se sàpiga l’anunci definitiu, que tindrà lloc a través d’un vídeo remès per la banda a diverses televisions. En aquest sentit, el Govern basc i el navarrès treballen per emetre una valoració conjunta de l’anunci, un front comú sense precedents en la matèria. Cap de les dues institucions no seran demà a l’acte de Kanbo, perquè no saben amb exactitud el contingut de la declaració que en sortirà.
El PNB, al contrari, sí que hi anirà, i ho farà amb una representació de primer nivell encapçalada pel seu president, Andoni Ortuzar, que estarà acompanyat, entre d’altres, per Joseba Egibar, portaveu parlamentari jeltzale, i Joseba Aurrekoetxea, membre de l’executiva. EH Bildu i Podem també seran en un acte del qual el PP i el PSE es van desmarcar la setmana passada.
El partit penabista, de tota manera, va destacar ahir que hi anirà després d’obtenir les garanties que l’esdeveniment “en cap cas no servirà per blanquejar la negra història d’ETA”, i va assegurar que ho fa “amb una simple vocació notarial”.
El final de la banda no els està agradant a les víctimes, i ahir ho van tornar a evidenciar en una roda de premsa a Sant Sebastià, on van criticar l’acte que servirà com a escenificació de la dissolució d’ETA, alhora que van culpar l’Executiu de Mariano Rajoy de permetre’l. “El Govern [espanyol] ens ha furtat la foto de la derrota d’ETA”, va denunciar Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes (Covite).
Acompanyada per referents del món de les víctimes com Maite Pagazaurtundúa o el filòsof Fernando Savater, Ordóñez va presentar el manifest ETA vol posar el comptador a zero, en què es reclama que l’organització “aclareixi els 358 assassinats sense resoldre, condemni la seva història de terror i posi fi als homenatges a presos”.
La banda admet el “patiment” causat, però evita demanar perdó a totes les víctimes
L’Executiu d’Urkullu puntualitza que no hi ha d’haver contraprestacions
El PNB enviarà la plana major a l’acte de demà, en què s’escenificarà la desaparició d’ETA