El 2 de Maig mostra la crisi del PP.
Madrid celebra el seu dia sense gaires referències a Cifuentes, sense aspirant a substituir-la i amb un president en funcions
El dia de la Comunitat de Madrid es va celebrar sense president després de la caiguda deDANI Cifuentes. El buit el van omplir Santamaría, que hi va cada any, i per primer cop Cospedal, secretària general del partit.
Un Dos de Maig atípic, per bé que va complir amb els rituals de rigor: ofrena floral als herois al cementiri de La Florida, imposició de medalles de la Comunitat de Madrid, desfilada militar i homenatge als que van donar la vida per Espanya, des dels morts durant l’alçament del 1808 fins a les víctimes dels atemptats als trens de l’11 de març del 2004.
Atípic al carrer, per la presència de feministes a la Puerta del Sol protestant contra la sentència sobre el cas de La Manada a les portes de la Reial Casa de Correus, seu de la presidència de la Comunitat de Madrid. Van xiular envers tot el que veien o intuïen, incloent-hi l’himne nacional, que va sonar després de l’homenatge a les víctimes de l’11-M. Només Íñigo Errejón va abandonar els actes oficials durant uns minuts per afegir-se a la protesta. Una celebració també atípica de portes endins, amb presències gens usuals, com la del mateix Errejón, candidat sense nomenar però assenyalat com a tal per a les eleccions del maig del 2019, o la de la secretària general del PP i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, habitualment absent d’un esdeveniment al qual va assistir per sorpresa a la Puerta del Sol, restant protagonisme, així –potser aquesta era la seva intenció–, a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que com cada any va complir amb el seu compromís amb Madrid. Ara bé, les dues juntes però no barrejades, de vegades sense fer-se cas però d’acord en una cosa: ahir no era el dia ni de fer declaracions ni de formar capelletes off
the record amb els mitjans de comunicació, més presents que mai. Així, tan bon punt es va acabar la parada militar i van rendir honors als qui han donat la seva vida per Espanya, van marxar sense ni tan sols prendre’s un vi de Madrid ni cap de les tapes del còctel, en què la mousse de cocido madrileny i les diminutes cassoletes de tripes recordaven que era el dia de la Comunitat.
La presència de Cospedal i Santamaría va deixar clar que el futur encara és incert i no ha arribat, però que el passat ja és passat. Cristina Cifuentes no hi era, com tampoc no hi eren quatre expresidents més: d’una banda, el socialista Joaquín Leguina, però tampoc Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre i Ignacio González. La seva absència recordava les raons de la crisi que avui viu la política madrilenya i en particular el PP de Madrid.
Protagonista de l’acte, Ángel Garrido, conseller de Presidència amb Cifuentes i ara president en funcions mentre al carrer Génova no decideixen qui succeirà Cifuentes i encapçalarà la llista el 2019.
Garrido, tan discret com sempre, va optar per un perfil baix, sense exercir de president, president –de fet, no ha ocupat el despatx de Cifuentes–. Va fer un discurs neutre, sense mencions directes a l’expresidenta madrilenya, tot i que sí que va parlar dels “vaivens polítics i els canvis conjunturals”. Potser aquesta actitud li ha fet guanyar punts de cara a la successió. Va haver de ser Alfonso Ussía, un dels guardonats amb la medalla d’or de la Comunitat, qui l’esmentés: “Va ser obligada i irremeiable la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cistina Cifuentes –va dir Ussía–, però seria molt groller per la meva part, irremeiablement groller, no recordar-la en aquest moment”.
Cifuentes ja és passat, i el PP –allà hi havia dos vicesecretaris: Pablo Casado, candidatable, i Javier Maroto– encara busca la seva rara avis per a l’any que resta fins a les eleccions; el pes pesant per a la batalla electoral del 2019: Pablo Casado?, Sáenz de Santamaría, amb el permís de Cospedal?
Una operació difícil, complicada i que provoca malestar en el PP de Madrid. Els diputats i regidors no entenen que, pel simple fet d’haver ocupat uns càrrecs, enguany quedin inhabilitats per assumir responsabilitats. Es queixen que es digui que tots ho sabien tot: el cas de González, el cas de Gallardón, el cas de Cifuentes. La majoria coincideix: “No ho sabíem, i més ens dol a nosaltres haver estat asseguts al seu costat sense saber-ne res”.
Cospedal assisteix per sorpresa al dia de la regió i contraresta la presència de Sáenz de Santamaría