La pàtria dels assenyats

LA novel·la El procés de Kafka acaba amb el protagonista, Josef K., anant cap al patíbul, mentre repeteix interiorment: “L’únic que puc fer és mantenir el sentit comú fins al final”. L’historiador Jordi Canal, professor de l’École des Hautes Études en Sciencies Socials de París, acaba de publicar el llibre Con permiso de Kafka. El proceso independentista en Catalunya (Península) en què juga amb la idea que va inspirar l’escriptor de Praga. En l’obra –com en la realitat catalana– “malgrat estar vivint en un Estat de dret, en pau i amb totes les lleis en vigor, el procés es desencadena fatalment”. El professor Canal recorda: “Gairebé de cop i sense avisos previs, ni gaires alertes i previsions, va esclatar el procés. (...) Mai no podem saber el que passarà demà”.

El conflicte ha fracturat la societat catalana, els vells consensos i els ponts de diàleg se n’han anat en orris, i les veritats han desaparegut per deixar pas a un món virtual. Els efectes concrets del procés encara s’han d’avaluar. De tota manera, no podem acabar com en la novel·la de Kafka, quan Josef K. pregunta al capellà de la presó: “No sé com acabarà tot. Ho saps tu?”. I el sacerdot respon: “No, però temo que acabarà malament”.

No ens podem permetre com a país que tot plegat tingui un final tràgic. Per evitar-ho, cal que Carles Puigdemont proposi un nom que pugui ser acceptat no només per l’independentisme, sinó per tota la societat catalana. I que pugui tenir interlocució amb el Govern central. No serà una garantia per albirar una sortida, però, si no compleix aquests requisits, serà difícil trobar-la. No és temps de tacticismes, ni d’estratègies a curt termini. Cal trencar amb les polítiques de blocs i amb l’enfrontament amb l’Estat. Puigdemont té a la seva mà reduir la pressió o doblar-la. Però l’única cosa raonable és fer un exercici de pragmatisme, que és la pàtria dels assenyats.