Adrià Pujol Cruells
PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ
Els premis Crítica Serra d’Or han reconegut Adrià Pujol Cruells per la traducció de L’eclipsi de Georges Perec, novel·la que no conté cap paraula amb la lletra a. La revista montserratina ha celebrat la 52a edició dels guardons culturals.
La seu històrica d’Endesa a Barcelona va ser l’espai on ahir es van lliurar els premis Crítica Serra d’Or del 2018 i, alhora, va servir de metàfora sobre el que és la cultura. Damunt de la pantalla on es projectaven els premis, uns antics instruments elèctrics testimoniaven el que havia estat la Fecsa. Uns cartells indicaven tres “convertidors” numerats, que Josep Lluís Badal, premi de novel·la per Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, va comparar amb la literatura. Va esmentar l’institut El Palau i les diferències de sou per concloure que “les lletres ens uneixen en un lloc comú”, com aquells convertidors.
També Mercè Ibarz, premi d’assaig per L’amic de la finca roja, va fer referència al rellotge aturat que presidia la sala com a imatge del moment que viu la societat catalana, en què “els llibres i la cultura són la resistència”, i va expressar el desig que el rellotge es posi en marxa. El premi de poesia el va rebre Teresa d’Arenys, que va recordar el pare Josep Massot, director de la revista Serra d’Or i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, absent per convalescència, perquè ella en va ser alumna i a les seves classes va escriure alguns dels sonets ara premiats, i tot i així la va aprovar.
Adrià Pujol Cruells es va endur el premi de traducció per L’eclipsi, de Georges Perec, una filigrana que va molt més enllà de la traducció perquè la novel·la no conté cap paraula amb la lletra a ,ique va servir a l’autor per proclamar que “el català té una salut de ferro”, contra tots els que diuen que “va coix i està moribund”.
Entre fragments de cançons d’Antònia Font, Blaumut i Sopa de Cabra, Marc Gil va recollir el premi de recerca per Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració de l’Ajuntament durant el primer franquisme, justament quan l’Ajuntament de la ciutat ha iniciat els tràmits per anul·lar els expedients de depuració als funcionaris municipals represaliats pel franquisme.
En l’apartat teatral, Pau Miró va rebre el premi per Un tret al cap i va aprofitar per reivindicar la vitalitat del teatre català, amb tot d’autors que estrenen a Europa i Amèrica. La seva peça sobre el periodisme li va permetre fer una reflexió sobre “el moment fumut de la informació, per la precarietat laboral i les notícies falses”, situació que sobreviu “gràcies al compromís ètic individual del periodista”.
El premi a l’espectacle teatral va ser per a Aleix Fauró i Isis Martín per Medusa, de La Virgueria. I com a proposta interessant, Perra de nadie, de Marta Carrasco, que va dedicar el premi al seu avi, Carrasco i Formiguera, que “a les seves cartes de la presó explica una situació similar a l’actual”.
L’abat Soler va recordar Espriu i la necessitat de “‘retornar el nom de cada cosa’ no sols mantenint ‘els mots’ i la parla, sinó també defugint la postveritat i les fake news que ens assetgen des de tants àmbits en el pla informatiu”.
L’abat de Montserrat va demanar “retornar el nom de cada cosa” defugint la postveritat i les ‘fake news’