El malestar francès
Crítiques per la inhibició policial davant el sabotatge anarquista al Primer de Maig
Els aldarulls protagonitzats per uns 1.200 black blocs (anarquistes violents) durant la jornada del Primer de Maig han comportat fortes crítiques al Govern francès per una inhibició policial que alguns consideren sospitosa.
Emmanuel Macron era a Sydney, a 15.000 quilòmetres de França, però no va poder evitar que li arribés l’olor a cremat d’alguns carrers de París. Els disturbis protagonitzats per uns 1.200 black blocs (anarquistes violents), que van aconseguir sabotejar dimarts a la tarda la fins aleshores molt pacífica manifestació del Primer de Maig, ha encès fortes crítiques al Govern francès per una inhibició policial que alguns consideren sospitosa.
El nou líder dels socialistes (PS), Olivier Faure, va ser el més clar en les greus acusacions al president. En una entrevista radiofònica, Faure va estimar que la passivitat de la policia, tant en els preparatius previs a la marxa sindical com quan van començar els aldarulls, no va ser innocent.
“La qüestió és: a qui serveix el crim?”, es va preguntar el secretari del PS. Segons el seu parer, al poder macronià li interessava que les imatges de destrosses, la violència dels extremistes, eclipsessin les reivindicacions de fons dels sindicats, inclosos els ferroviaris, que avui i demà estaran de nou en vaga. Per a Faure, Macron juga amb fomentar de manera indirecta l’extremisme i aparèixer així ell com el centre moderat i la garantia de l’ordre, mentre que no pren cap iniciativa efectiva per apaivagar l’agitat clima social.
Les declaracions del líder del principal sindicat, la CGT, Philippe Martinez, van ser en la mateixa direcció que les de Faure. “Fan falta altres explicacions que les que he escoltat des d’ahir a la nit de part del prefecte de la policia i del Ministeri de l’Interior”, va dir Martinez, visiblement contrariat. També el secretari general del sindicat policial UNSA, Philippe Capon, va mostrar perplexitat per la llibertat amb què es van poder moure els esvalotadors.
En alguns moments, en efecte, París va reviure dimarts escenes de Maig del 68. Els black blocs semblaven un exèrcit que feia front als antidisturbis. Van volar còctels molotov, llambordes i pots amb gasos lacrimògens. Els anarquistes, vestits de negre i encaputxats –que aquí anomenen simplement casseurs (literalment trencadors)–, van destrossar un local d’una cadena dels Estats Units de menjar ràpid i un concessionari d’una marca d’automòbils francesa. També van calar foc a diversos vehicles, a contenidors d’escombraries i a en altres mobiliaris urbans. És el ritual que es repeteix amb freqüència en altres capitals del món per part dels grups antisistema.
Uns 1.200 ‘black blocs’ van atacar comerços i van cremar cotxes, però només hi va haver quatre ferits lleus
Macron va condemnar els fets, des de Sydney. El president es va alterar pel to de les preguntes dels periodistes. Semblaven suggerir que havia fugit de París per no veure les protestes contra la seva política. Macron va recordar que a bona part del món el Primer de Maig és una jornada laborable i que ell era a Austràlia treballant.
Tant el ministre de l’Interior, Gérard Collomb, com el prefecte de París, Michel Delpuech, van sortir al pas dels retrets, com el de la falta de preparació davant el volum d’anarquistes que s’esperava. Collomb va justificar la contenció policial per no provocar ferits i potser fins a morts”. Delpuech va instar tots a veure els resultats de l’acció policial, més enllà de l’espectacularitat de les imatges: només quatre ferits lleus. Segons el prefecte, això és el realment important. Ahir quedaven encara detinguts 109 sospitosos de causar les destrosses.
Des de Maig del 68, fa ja mig segle, la màxima de la policia francesa davant aquest tipus de situacions és mantenir la calma i reaccionar, sempre que sigui possible, de manera molt moderada i proporcional perquè hi hagi el mínim de ferits i s’eviti així una espiral de xocs difícil de frenar. Prefereixen que els violents es desfoguin provocant danys materials mentre no corri sang.