La UE canvia de prioritats
Retallades en cohesió i PAC per finançar defensa i control de fronteres
Elaborar uns pressupostos sense els ingressos procedents del Regne Unit i finançant noves prioritats és un exercici molt semblant a la quadratura del cercle. La Comissió Europea intenta resoldreho partint d’una fórmula més política que matemàtica. D’entrada, demanant una contribució més gran als contribuents nets per cobrir el forat que deixen els britànics en els comptes. En segon lloc, retallant les polítiques tradicionals –cohesió i agricultura–, per poder pagar les noves, que són fronteres, defensa i economia digital. I finalment, suggerint noves fórmules per aconseguir ingressos. Les dificultats són evidents. Entre els estats es detecten poques ganes de pagar més, oposició a les retallades i nul interès per nous sistemes de finançament. És per això que la negociació que ahir es va obrir amb la presentació de la proposta de la Comissió Europea serà llarga, i previsiblement dura. Hi ha molts diners en joc, i al final compta la unanimitat, la qual cosa complica les possibilitats d’acord.
L’import total que es proposa suma un 1,14% del PIB dels 27. Agricultura i Cohesió formen el gruix del pressupost, un 70% del total, per tant és pràcticament inevitable que si hi ha una retallada no els acabi afectant. En aquesta proposta, la reducció que es planteja és d’un 7% per a la Cohesió i un 5% per a la Política Agrícola Comuna (PAC). En el cas dels ajuts agrícoles l’apartat de pagaments directes es reduirà un 4%. Les xifres van ballar fins a última hora, quan es va tancar la proposta, passades les cinc de la matinada de dimecres, segons confessió del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Ell manté que és una retallada moderada: “Això no és una matança, ni una reducció massiva, ni per a la PAC ni per a la Cohesió”. També va afegir que no era un “pressupost tàctic”, és a dir, inflat a l’alça comptant amb les retallades que exigiran els estats, sinó un “pressupost seriós i responsable”.
En el cas de la Cohesió, encara que disminueixi el global de fons que se li dedica, països com Espanya poden sortir beneficiats d’un criteri nou que s’afegeix a l’hora del repartiment, l’atur. El criteri fonamental per optar als fons de cohesió continuarà sent el nivell de PIB, però s’hi incorporen nous paràmetres, com la taxa d’atur i els emigrants acollits que modificaran la clau de repartiment.
Reduccions en les velles polítiques per poder finançar les noves,
La gran novetat: es podran congelar fons dels països que violin l’Estat de dret
les que els mateixos caps de Govern dels països de la UE han fixat com a prioritats seves en l’entorn actual. Una de les destacades és el control de fronteres. La pressió migratòria que va patir la Unió Europea, provocant un auge dels moviments populistes i tensions entre els diferents països, va aixecar totes les alarmes. A curt termini, s’ha aparcat la pressió amb un acord amb Turquia, finançant aquest país perquè allotgi els refugiats que continuen arribant. Com a mesura addicional, els pressupostos tripliquen la partida destinada a emigració i control de fronteres, suficient perquè Frontex, l’agència europea de fronteres pugui passar dels 1.200 efectius actuals a 10.000. També es proposa un augment de les partides per desenvolupar les capacitats de la defensa dels països europeus.
Emigració, defensa, i també educació, duplicant els fons dedicats al programa Erasmus+, un dels símbols europeus més indiscutiblement exitosos. Juncker va fer una defensa tancada de la necessitat de finançar aquestes noves polítiques, i es va queixar que es fixen com a prioritat però després no es defensa amb la mateixa intensitat el seu finançament: “Em produeix una certa tristesa que sembli que preocupen més les antigues polítiques que les noves. Des de fa dos anys que tots els governs parlen de reforçar les fronteres exteriors... No es poden perdre de vista les noves polítiques”. Però la gran novetat d’aquests pressupostos és que inclouen un mecanisme que permetrà congelar els fons destinats a un país que no respecti l’Estat de dret. La deriva de països com Polònia i Hongria ha demostrat els límits que té la UE per intervenir quan considera que en un Estat membre s’estan vulnerant drets fonamentals. L’activació de l’article 7 dels tractats és una via però complexa i difícil de posar en marxa. En canvi, la congelació d’ajuts permet una actuació més gradual, i a proposta de la Comissió es podria aprovar amb relativa facilitat. Garanteix eficàcia. L’oposició de Varsòvia i Budapest està assegurada i anunciada. D’altra banda, els pressupostos també preveuen destinar 55.000 milions d’euros a dos fons per aconseguir que la unió econòmica i monetària sigui “forta i estable”. Es tracta d’un programa per donar suport a la realització de reformes econòmiques en els estats membres, i d’un mecanisme per assegurar que es mantenen els nivells d’inversió en els països que pateixin un xoc asimètric. Unes quantitats modestes per a les iniciatives del president francès de reformar la zona euro, però és una forma que té la CE d’introduir el debat.
De les tres potes d’aquesta proposta, al costat d’un augment de les contribucions d’alguns països, i de retallades en cohesió i agricultura, s’afegeix la recerca de recursos addicionals, noves fórmules per augmentar els ingressos. En concret se’n proposen tres. Dues són ecològiques, una partint d’un nova taxa sobre el plàstic (0,80 euros per quilogram no reciclat) i una altra un 20% dels ingressos procedents del sistema de comerç de drets d’emissió. La tercera és la recaptació d’un 3% d’un futur imposat de societats harmonitzat a nivell comunitari. La CE calcula que amb aquests recursos podrien recaptar uns 22.000 milions d’euros a l’any. La dificultat és que tradicionalment els estats són molt reticents a incorporar nous ingressos, i els solen descartar.
Augmenta el finançament de Frontex perquè pugui aplegar deu mil guàrdies