El fiscal especial sospesa citar el president per declarar sota jurament
El mandatari es resisteix i amenaça d’“intervenir” el Departament de Justícia
La investigació sobre la trama russa amenaça de desembocar en un xoc monumental amb Donald Trump i el seu Departament de Justícia després de saber-se que podria rebre una ordre del fiscal especial, Robert Mueller, per declarar sota jurament, una iniciativa tan injustificada com arriscada per al president, segons els seus advocats. No seria el primer que es troba en aquesta situació. Richard Nixon va rebre una ordre judicial el 1974 perquè lliurés les cintes del Watergate (encara que no per declarar) i el 1998 Bill Clinton va ser citat a testificar davant el gran jurat pel cas Lewinsky, una ordre que va ser retirada quan va accedir a fer-ho de forma voluntària (però per videoconferència des de la Casa Blanca).
És el que volia fer Trump, declarar en persona, fins que els seus advocats van indagar en les intencions del fiscal van conèixer les preguntes que pretén fer-li, un total de 49 sobre 16 temes que disseccionen amb els ullals esmolats els moments clau de la campanya presidencial, la transició i els seus primers mesos a la Casa Blanca, en particular els termes de l’acomiadament del director de l’FBI: el coneixement dels contactes dels assessors de campanya amb representants russos que asseguraven tenir informació comprometedora sobre la seva rival; les seves interaccions amb el fiscal general, que s’ha inhibit en la investigació; les converses sobre possibles indults...
El nivell de detall de les preguntes és un terreny minat per a Trump, un polític amb tendència a improvisar i a dir més coses que les que li pregunten. Les reticències dels advocats que testifiqui van portar Mueller, en una tempestuosa reunió a primers de març, a advertir-los que sospesa enviar-li una citació perquè parli sota jurament. “No és caça menor”, li va replicar el cap de l’equip legal de Trump, John Dowd. “Estàs fotent la feina del president dels Estats Units”, li va advertir.
Les discussions internes sobre com afrontar aquesta fase clau del procés i l’actitud del president, reticent a escoltar consells, van provocar poc després la dimissió de Dowd. Ahir va renunciar un altre advocat, el seu enllaç amb Mueller durant l’últim any, Ty Cobb, que serà substituït per Emmet Flood. L’elecció indica que Trump es pot estar preparant per al pitjor: Flood va defensar Clinton durant el seu procés de destitució. L’impeachment del president és avui dia altament improbable però passaria a ser una possibilitat real si, al novembre, els demòcrates recuperen el control del Congrés.
“En algun moment no tindré més remei que utilitzar els poders atorgats al president i intervenir”, va advertir ahir Trump en un tuit on afirma que el sistema està “manipulat” en contra seu. La furibunda tanda de micromissatges, clamant ser víctima d’una caça de bruixes, ha fet pensar que, més enllà de desacreditar el fiscal davant l’opinió pública, pot estar pensant altre cop a acomiadar el número dos del Departament de Justícia, Rob Rosenstein.
Fa mesos que el vicefiscal general és el blanc dels atacs del president i, per primera vegada, ha respost. “Hi ha gent que m’ha amenaçat en privat i públic des de fa temps. A hores d’ara haurien de saber que el Departament de Justícia no es deixarà extorsionar”, va advertir. La seva inusual declaració arriba després que alguns republicans –que, en general, han defensat la feina de Mueller– redactessin una petició de destitució amb
“No és caça menor, està fotent la feina del líder dels EUA”, va replicar un advocat a Mueller
l’argument que no els està informant bé d’aquestes indagacions. La posició de la Casa Blanca és que tant l’acomiadament del director de l’FBI com, teòricament, de Rossenstein, el fiscal general i el mateix Mueller forma part de les seves prerrogatives i estaria en el seu dret d’exercir-les.
Des del recent registre a l’oficina de Michael Cohen, exdirectiu de Trump Organization, al president li han passat les ganes de declarar en persona. La filtració de les preguntes del fiscal s’atribueix a algun dels seus advocats, per convence’l que desisteixi. Arribat el cas, sospesen recórrer la citació i deixar que sigui el Tribunal Suprem qui determini fins on arriba la seva obligació de cooperar.