Turquia: absolguin els periodistes
“Faig una crida als governs perquè impulsin la llibertat de premsa i protegeixin els periodistes. Promoure una premsa lliure és defensar el nostre dret a la veritat”. Són paraules d’António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, en ocasió del dia internacional de la Llibertat de Premsa. Aquest any, Reporters sense Fronteres adopta, en la mateixa línia, el lema “La veritat necessita periodisme”. Les nostres societats, sotmeses avui al bombardeig de falses notícies i postveritats, necessiten, més que mai, la veu de tots els periodistes empresonats en diversos països del món. Perquè una societat desinformada és una societat desvalguda, és una societat que camina a les fosques.
Sense parlar dels últims països de la classificació anual de Reporters sense Fronteres, veritables “forats negres” per als informadors, acabem d’assistir a Istanbul a la vergonyosa condemna de catorze periodistes del rotatiu Cumhuriyet a penes de presó de fins a nou anys. Parlar de Turquia avui és parlar d’un país lliberticida.
A cavall del cabdillisme exercit per Erdogan, després del fallit cop d’Estat de juliol del 2016, els professionals de la comunicació es van perfilar com un dels col·lectius més perseguits. Inqualificable conducta especialment per a un país que aspira a entrar en el club comunitari. Recordem que el passat 20 de març el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar per primera vegada a Turquia pel continu empresonament de periodistes des del 2016.
El director i fundador de la plataforma pro drets i llibertats a Turquia, i també periodista, Mehmet Siginir, afirma que Erdogan “ha anat realitzant una purga sistemàtica contra tots els dissidents del país sota l’estat d’excepció, encara vigent”. I segueix: “Hi ha més de 189 mitjans de comunicació confiscats i unes 1.300 oenagés tancades. Amb més de 150 periodistes empresonats Turquia és avui la presó més gran de periodistes del món”.
Siginir destaca que “òbviament en els judicis tant en el cas del diari Cumhuriyet com en el de Zama o altres diaris prokurds, qui en realitat es trobava assegut al banc dels acusats era el periodisme lliure perquè els arguments de la Fiscalia eren tan absurds que el tribunal va haver de condemnar els periodistes per un presumpte delicte de ‘suport a grups terroristes’, des del moviment Gülen, famós cap de turc en l’era postcop, fins a l’independentista kurd PKK. Sense cap dubte, la qüestió kurda és un dels temes que aprofita el Govern islamista d’Erdogan per reprimir les llibertats”.
Mehmet Siginir denuncia en la mateixa línia la repressió contra l’esquerrà i prokurd HDP (Partit Democràtic dels Pobles) com “un dels atacs més importants que el Govern turc ha dut a terme sense treva contra la llibertat d’associació, de reunió i d’expressió des del 2016”.
L’empresonament dels líders del partit i d’altres dirigents electes per càrrecs dubtosos no només és una gran amenaça per a la viabilitat de la democràcia turca, sinó que també complica la resolució de l’antic problema kurd a Turquia. Al mateix temps que demonitza l’HDP, i els kurds, el Govern turc forja les seves relacions amb altres actors islamistes de la zona”, conclou el periodista turc.
Avui, dia mundial de la Llibertat de Premsa exigim al president Erdogan la immediata excarceració de tots els periodistes condemnats a Turquia per dur a terme la seva feina: informar, explicar, opinar... drets humans, tots ells, reconeguts internacionalment com a universals.
Acabem d’assistir a la vergonyosa condemna de 14 periodistes del ‘Cumhuriyet’ a penes de presó de fins a 9 anys