Llegenda ciclista i heroi d’Israel
Guanyador del Giro
i del Tour
Gino Bartali celebrant la victòria al Tour de França el 31 de juliol del 1938, a París Homenatge a Jerusalem al campió italià, que va salvar centenars de jueus de l’Holocaust Bartali amagava a la bicicleta papers falsos per ajudar a escapar els refugiats
Gino Bartali era molt més que un llegendari ciclista. El vencedor del Giro d’Itàlia el 1936, el 1937 i el 1946, i guanyador del Tour de França el 1938 i el 1948, amagava a la bicicleta els documents i targetes d’identitat de refugiats jueus que s’amagaven en convents de la Toscana, i va salvar la vida de forma directa a més de 800 jueus perseguits pels nazis alemanys i els feixistes italians.
Ahir a Jerusalem, el memorial de l’Holocaust, Yad Vashem, va retre homenatge a la seva figura, encara que ja el 2003, tres anys després de la seva mort, se’l va declarar com a Just entre les Nacions, el màxim reconeixement entre aquells que van ajudar a salvar jueus de la persecució.
Bartali tornarà a ser homenatjat demà a Jerusalem, quan engegarà aquí el Giro d’Itàlia per celebrar els 70 anys de la independència d’Israel. Les tres primeres etapes es correran aquí, per traslladar-se després en territori italià.
El Giro està dedicat aquest any a la memòria de Bartali, un home que durant dècades va amagar la seva història. “No vull semblar un heroi, herois són aquells que van morir, que van ser ferits o que van passar llargs mesos a la presó”, va explicar en els últims anys de la seva vida sobre el motiu del seu silenci.
Dies abans de l’inici del Giro, el principal equip israelià de ciclisme, Cicling Academy, va recórrer el camí fet pel llegendari esportista italià entre Assís i Florència com una manera de rendir-li també homenatge. Aquestes eren les carreteres per les quals passava el campió italià, no només per entrenar-se com ell deia, sinó per ajudar a salvar jueus perseguits.
Andrea Barsha, un amic personal del ciclista italià, dirigeix avui un museu dedicat al seu llegat, ubicat davant la casa on vivia a Florència. Quan se li pregunta quin ciclista actual es pot comparar a Bartali, contesta: “És impossible comparar-lo amb ningú. Era un esportista immortal”.
Però més enllà de les seves victòries en grans competicions abans i després de la Segona Guerra Mundial, hi ha un capítol en la seva biografia fins fa poc desconegut. Bartali aprofitava la seva reputació per moure’s lliurement per zones controlades per les forces feixistes, actuant com a emissari de la resistència d’Assís, que intentava amagar jueus en convents i transportarlos en secret al sud d’Itàlia. Bartali portava documents falsos amagats a la bicicleta perquè aquells refugiats poguessin assolir zones sota control dels aliats.
“Vam decidir portar a Florència el primer equip professional israelià de ciclisme per homenatjar un heroi que estava disposat a arriscar-ho tot per salvar les vides de jueus perseguits”, explica a aquest diari Sylvan Adams, fundador de l’acadèmia i promotor de l’obertura del Giro d’Itàlia a Israel. I afegeix: “És increïble recórrer amb bicicleta les mateixes carreteres que travessava Bartali sense que tots els que l’aplaudien imaginessin el secret que amagava”.
El llavors assistent i mecànic del ciclista italià, Ivo Platoni, que té ara 89 anys, explica que “Bartali era tan famós i estimat que quan arribava a un lloc públic molta gent li demanava autògrafs, fins i tot policies i soldats del règim no podien amagar el seu entusiasme”. “Això –afegeix– ajudava a camuflar la seva activitat i li permetia portar de contraban documents sense que les forces de seguretat se n’adonessin”.
L’equip israelià, liderat per Adams, es va trobar també amb la neta de Bartali, Gioia. Ella va voler subratllar que el seu avi era un home de pau i de valors, i que si continués viu seria molt important per a ell conèixer l’homenatge que li fan a Israel i el fet que el Giro arrenqui per primera vegada allà. Un dels joves ciclistes israelians, Aviv Yeheskel, li va contestar: “D’alguna forma el teu avi, un dels ciclistes més importants de la història, va ajudar a salvar-me a mi en arriscar la seva vida per salvar el meu poble. Per això som aquí, per retre-li homenatge i perpetuar la seva memòria”.