La Fiscalia alemanya retarda el seu informe sobre el cas de l’expresident
El Tribunal de Schleswig-Holstein només decidirà després de rebre la nova sol·licitud
La justícia alemanya no sembla que tingui gaire pressa ara mateix per resoldre la sort de Carles Puigdemont, pendent a Berlín que el Tribunal Superior Regional de Schleswig-Holstein (SH) decideixi sobre el seu eventual lliurament a la justícia espanyola, que el persegueix per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics. Perquè aquest tribunal regional (Oberlandesgericht) prengui la seva resolució definitiva, abans ha de rebre de la Fiscalia General del land una nova sol·licitud sobre la qüestió.
L’hermetisme sobre el cas Puigdemont al palau de justícia de la ciutat de Schleswig, que allotja tant la Fiscalia com el Tribunal, és notable. Tanmateix, la fiscal Wiebke Hoffelner, portaveu del ministeri públic de SH, va declarar ahir a La Vanguardia que “no cal esperar la presentació d’una nova sol·licitud per part d’aquesta Fiscalia General en el que queda d’aquesta setmana, ni tampoc durant la setmana que ve”.
Fa un mes, la Fiscalia de Schleswig-Holstein va ratificar les tesis del jutge Pablo Llarena i va equiparar el delicte espanyol de rebel·lió a l’alemany d’alta traïció. Aquest extrem, però, va ser després desestimat pel Tribunal Superior del land, que el 5 d’abril va excarcerar l’expresident considerant “inadmissible en principi” el seu lliurament per aquest delicte, per suposada falta de “prou” violència per doblegar el Govern d’Espanya.
Si en el seu futur informe la Fiscalia General insisteix en la rebel·lió, l’Oberlandesgericht haurà de tornar a avaluar la seva admissibilitat, juntament amb la del delicte de malversació, que sí que va considerar admissible d’entrada, però sobre el qual va demanar més informació a la justícia espanyola.
Els temps indicats per la fiscal i portaveu Hoffelner impliquen que, com a mínim fins al dilluns 14 de maig –és a dir, a principis de la setmana que el Parlament té previst votar la investidura d’un president de la Generalitat–, la Fiscalia alemanya no presentarà la nova petició, que podria arribar també dies més tard. I, en qualsevol cas, allunya l’horitzó temporal de la resolució final del tribunal del land.
Segons la normativa de l’ordre europea de detenció i lliurament (OEDE), la decisió sobre una extradició s’ha de prendre en un màxim de 60 dies a partir de la data de la detenció de l’encausat, prorrogable a 30 dies més en casos especials. Puigdemont va ser detingut el 25 de març passat, de manera que en principi el termini total màxim expiraria en tres mesos a partir d’aquesta data, és a dir, a finals de juny.
Com que la resolució final de l’Oberlandesgericht no es pot recórrer, l’advocat alemany de Puigdemont, Wolfgang Schomburg, ja ha deixat clar que si es decideix que el seu client sigui extradit per qualsevol delicte demanarà empara al Tribunal Constitucional.
“Des del punt de vista de la llei europea, la decisió del TC alemany també hauria de produir-se dins dels 60 dies de termini, o dels 90 dies com a màxim, comptant a partir de la data de l’arrest”, aclareix Martin Heger, catedràtic de Dret Penal Europeu a la Universitat Humboldt de Berlín. Tot i això, Heger matisa que “a la pràctica,
Sumant els terminis màxims previstos en tota euroordre, hi ha temps per resoldre fins a finals de juny
tot podria durar una mica més, encara que no gaire més”.
A la Fiscalia General de Schleswig-Holstein es treballa ara en la nova sol·licitud al tribunal. La justícia espanyola hi ha enviat dues entregues de nova documentació –una de les quals en mà el 12 d’abril passat en una reunió de fiscals dels dos països a la Haia–, que sustentarien l’ingredient de violència per corroborar el delicte de rebel·lió. El TS acaba d’enviar a Alemanya més informació sobre aquesta qüestió, i també sobre el presumpte ús de diners públics en l’1-O, com va avançar La Vanguardia en la seva edició de dimarts.