Els independentistes desatenen el TC i impulsen la investidura a distància
El Parlament decideix avui si vota la reforma de la llei de la Presidència
Els grups independentistes no pensen descartar completament la possibilitat d’investir un president de la Generalitat a distància, sense que sigui present al Parlament. I no només perquè defensin la viabilitat d’aquesta via, sinó també perquè consideren que l’oposició del Govern central i del Tribunal Constitucional (TC) a la reforma de la llei de la Presidència legitimarà l’elecció posterior d’un candidat sense càrregues judicials.
D’aquesta manera la majoria sobiranista podrà argumentar que han lluitat fins al final per restituir el “Govern legítim” amb Carles Puigdemont al capdavant, però que l’Estat ha tret tota la seva artilleria per impedir-ho sense respectar el resultat de les eleccions del 21-D, afirmen des de les formacions independentistes. Per això s’inclinen per seguir amb la tramitació de la llei de la Presidència malgrat les advertències de l’Alt Tribunal i del dictamen en contra del Consell de Garanties Estatutàries (els seus informes no són vinculants).
Els membres de la Mesa van rebre ahir al matí la notificació del TC en què se’ls adverteix de les conseqüències penals de desobeir les mesures cautelars adoptades dijous passat, en què es tanca el pas a qualsevol intent d’investir Puigdemont. I, segons l’Alt Tribunal, això inclou la modificació de la llei de la Presidència, una reforma que impulsa Junts per Catalunya i a què ERC i la CUP donarien suport si no hi ha canvis d’última hora. El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i el secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, tots dos de Junts per Catalunya, es van negar ahir a signar l’avís del TC, que van portar fins al Parlament secretaris judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va ser un gest polític destinat a mostrar la seva oposició a l’actuació del TC.
Fonts de la presidència del Parlament expliquen que la reforma de la llei de la Presidència no està feta ad hoc i que en tot cas els tribunals no poden prejutjar intencions i pensaments. Per tot això consideren que aquesta llei és viable i mantenen la seva intenció de tramitar-la pel procediment de lectura única i d’urgència. El Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar la setmana passada que el contingut del text presentat per Junts per Catalunya incompleix l’Estatut i la Constitució i que, en tot cas, una modificació de tanta importància no es pot fer pel procediment de lectura única. Al seu torn, Junts per Catalunya ha presentat esmenes al seu text per incorporar algunes de les recomanacions d’aquest òrgan consultiu. Així, es comprometen a iniciar la reforma del reglament del Parlament en un mes per adaptar-lo a la nova llei.
El grup de Ciutadans s’ha acollit als arguments del Consell de Garanties per sol·licitar que aquesta reforma legal no es voti al Parlament i es retiri de l’ordre del dia del ple que comença avui. La Mesa va admetre ahir a tràmit la petició i la junta de portaveus decidirà a primera hora d’aquest matí si la reforma per a una investidura a distància es debat finalment o no. La formació dirigida per Inés Arrimadas també presentarà avui un recurs al TC perquè suspengui el vot delegat de Puigdemont i d’Antoni Comín.
Tots els grups constitucionalistes s’oposen a la iniciativa de Junts per Catalunya i hi votaran en contra. També ho farà Catalunya en Comú, que considera que aquesta reforma no servirà per tenir un “Govern efectiu i retirar el 155”.
El ple del Parlament votarà així mateix una proposta de Junts per Catalunya, ERC i la CUP en defensa dels autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR), que han fet talls de carreteres i boicots a peatges. Una altra de les iniciatives a debat, d’ERC, defensarà la llibertat dels polítics independentistes presos, mentre que Cs porta una proposició que critica que els sindicats participin en actes pro independència.
Els membres de la Mesa de JxCat es neguen a signar les notificacions del Constitucional