La mort (o no) del procés
“El procés independentista ha mort, però el funeral serà llarg perquè el ritual compleix una funció important”. Sentència amb què el catedràtic de Política Econòmica Antón Costas va obrir ahir el col·loqui amb Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional, organitzat pel Cercle del Liceu.
Als nobles salons d’aquesta institució fundada el 1847, referent de la societat civil barcelonina, els últims anys nombrosos intel·lectuals i polítics de sensibilitats, punts de vista i afiliacions diferents han comentat la convulsa actualitat política.
I ahir, hores abans que el bloc independentista reveli si forma govern o condueix Catalunya a una nova contesa electoral, De Carreras i Costas van exposar les seves anàlisis del moment. Que no és poca cosa.
“No soc tan optimista, ja veurem si som en un funeral, però el conflicte durarà”, va puntualitzar De Carreras, molt preocupat per la fractura social i sentimental que, va lamentar, s’ha obert en dimensions desconegudes fins ara des dels fets d’octubre i el 21-D. “Vivim en una societat il·liberal que no accepta l’altre i no vol complir les lleis”, va lamentar l’assagista, que, va confessar, des de fa sis mesos ha traslladat la seva residència de Barcelona a Madrid.
Costas, exdirector del Cercle d’Economia, va apel·lar a l’optimisme, si bé no va amagar que per sortir de l’atzucac cal frenar l’“expansió del populisme autoritari” que, amb l’ANC i a partir del 2012 amb el malestar social provocat per la crisi econòmica i la doctrina d’austeritat dictada des de Brussel·les, s’ha apoderat de l’independentisme.
Per l’economista s’ha d’oferir una resposta dins del marc constitucional a “la demanda de més autogovern” que reclama part de la societat catalana.
De Carreras va advertir que serà una “mala sortida” si es forma un nou Govern per continuar igual i sota la tutela de Carles Puigdemont, de manera que es va mostrar esperançat que alguna “autoritat moral” de l’independentisme –va esmentar el republicà Oriol Junqueras– faci una rectificació pública de l’“error” que va suposar la via unilateral.