Comptes comunitaris post-Brexit
LA Comissió Europea ha presentat el primer projecte de pressupostos post-Brexit de la Unió Europea, que es preveu polèmic. D’entrada comportarà més contribucions nacionals i, alhora, retallades d’entre el 5% i el 7% en les partides més emblemàtiques i importants, com són la política agrària comuna (PAC) i els fons de cohesió per a les regions més pobres, que suposen el 70% del pressupost, als quals Espanya serà especialment sensible.
Malgrat les dificultats per cobrir el forat de 15.000 milions d’euros anuals que deixarà l’absència de la Gran Bretanya a partir del 2020, l’Executiu comunitari, presidit per Jean-Claude Juncker, no només no ha rebaixat la quantia del pressupost sinó que l’ha elevat 192.000 milions més respecte al precedent. Aquesta ambició respon a l’objectiu de fer més Europa i de destinar diners per a polítiques que es consideren molt necessàries, com és el cas de la investigació, la digitalització, el programa Erasmus, la defensa i la protecció de les fronteres exteriors. Així, per al període 2021-2027 el pressupost de la UE pujarà a 1,279 bilions d’euros.
El projecte presentat ahir, a partir d’ara, haurà de ser negociat entre els estats, així com en el si del Parlament Europeu, en unes discussions que es preveuen àrdues i difícils. Per començar França, que ha acceptat juntament amb Alemanya contribuir més a les arques comunitàries, ja ha advertit que rebutja de totes totes qualsevol retallada que es pugui plantejar als ajuts agrícoles, dels quals és un dels grans països beneficiaris. A més no tots els estats membres acceptaran contribuir més, com ja han fet saber Àustria i Holanda.
Igualment els països de l’Est, que són els que més ajuts reben dels fons de cohesió per a les regions més pobres, han expressat la seva oposició a aquest projecte. El rebuig és molt més gran a Polònia i Hungria, que es veuen directament amenaçades per una de les grans novetats d’aquests pressupostos: la inclusió d’una penalització pressupostària, via menys fons de cohesió, per a aquells països que no garanteixin els principis de l’Estat de dret. Aquest és el cas precisament d’aquests dos països, ja que no respecten la independència de la justícia respecte al poder executiu.
Una altra novetat important que es preveu és la creació de dos fons per reforçar l’estabilitat de la zona euro, en línia amb la tesi del president Macron de dotar els països de la moneda única d’instruments pressupostaris comuns. El primer, amb préstecs per valor de 30.000 milions d’euros, està destinat a garantir els nivells d’inversió en els països de l’euro que poguessin patir un xoc asimètric important. El segon és un programa de suport a les reformes estructurals, dotat amb 25.000 milions d’euros.
Es tracta d’un projecte de pressupost comunitari més equilibrat, més ambiciós i més just per a tothom, com ha dit Jean-Claude Juncker, però a ningú no se li escapa que són els comptes més difícils de quadrar a què s’enfronta la UE. Una complicació addicional és que les negociacions, que han de culminar amb un acord per unanimitat, es portaran a cap, a més, amb les pròximes eleccions europees pel mig.
La perspectiva de diversos anys per endavant de creixement econòmic sostingut és un factor clau que hauria d’ajudar a tirar endavant el projecte pressupostari de la UE. Tot i això, el primer trimestre ha donat un disgust, ja que el ritme de creixement de la UE s’ha afeblit bruscament respecte al període precedent.