Competència en aerolínies

Viatjar amb avió no sempre és agradable. Això s’explica tant per les incomoditats del procés, aguditzades per temes de seguretat, com pels freqüents retards i cancel·lacions de vols a causa de tota mena d’incidents. En aquests moments crec que és correcte afirmar que la qualitat del servei és pitjor i els preus més alts als Estats Units que a Europa. La imatge del passatger tret per força d’un avió de United per overbooking no fa gaire n’és un exemple extrem. Alguns analistes atribueixen la mala qualitat del servei i els elevats preus als Estats Units a la falta competència entre aerolínies. Diverses fusions han reduït el nombre de competidors: American va absorbir US Airways; Delta, Northwest; United, Continental; i Southwest, AirTran, configurant una estructura oligopolística. A més, els accionistes més grans de les grans companyies tendeixen a ser els mateixos: grans fons d’inversió que inclouen entre d’altres el de Warren Buffet. En l’actualitat hi ha un intens debat econòmic i legal als EUA sobre els possibles efectes anticompetitius d’aquest tipus de participacions accionarials.

Europa va liberalitzar el transport aeri més tard que els EUA però ara aproximadament un terç dels vols són operats per companyies de baix cost en les dues àrees. Tres raons poden explicar els preus més baixos a Europa. La primera és que mentre que als EUA es prohibeixen els operadors internacionals al mercat local, a Europa hi ha una forta competència sense fronteres entre les aerolínies tradicionals i els de baix cost. S’hi afegeix la vigilància de les autoritats de competència quan es produeixen fusions o adquisicions que poguessin resultar anticompetitives. Per exemple, quan Ryanair va voler adquirir Air Lingus, la Comissió Europea va prohibir l’operació el 2013 argumentat que redundaria en perjudicis per als viatgers. Llavors Ryanair va adquirir un 30% de la companyia irlandesa, però l’autoritat de competència britànica li va fer reduir la participació a un 5%, i va acabar en mans del grup IAG el 2015. Aquesta adquisició va ser aprovada per la Comissió Europea subjecta a restriccions per mantenir la competència en certes rutes, sobretot des de Dublín. La segona raó és que el mercat europeu és molt més gran que el dels EUA ja que la població d’Europa gairebé la triplica. La tercera és que la geografia i densitat de població d’Europa permet competir als aeroports alternatius dels tradicionals.

El hòlding IAG, el grup de British Airways, Iberia, Vueling i Air Lingus, ha comprat un 4,6% de Norwegian amb vista a una absorció. Aquesta aerolínia ha estat un competidor disruptiu amb la seva estratègia low cost per a trajectes de llarg recorregut intercontinental de la mateixa manera que Vueling ho va ser per al de radi més curt en proposar una oferta de més qualitat per al client. Norwegian ha estat molt agressiva en la compra d’avions nous i eficients des del punt de vista de consum de combustible, i ara està molt endeutada en un moment en què els preus del petroli pugen. Barcelona, seguit de Madrid, és l’aeroport més important d’Espanya per a Norwegian, que és al seu torn el segon mercat juntament amb els EUA per a l’aerolínia. Les rutes d’aquesta companyia competeixen en la seva gran majoria amb les d’IAG a Barcelona ja que en disset d’elles hi ha un solapament. No és casualitat que Iberia/IAG hagi llançat la nova aerolínia Level per competir amb Norwegian. L’absorció suposaria, per exemple, eliminar la competència en les noves rutes a Los Angeles i Oakland a Califòrnia. L’Autoritat Catalana de Competència ha alertat que “la possible compra de Norwegian pel grup IAG haurà de ser analitzada en profunditat ja que podria comportar riscos per a la competència a l’aeroport de Barcelona-el Prat i representar una reducció en el benestar dels ciutadans de Catalunya” i que “aquesta reducció de la competència, si no és compensada per importants guanys d’eficiència, podria suposar un increment de preu i/o una reducció de la qualitat per als seus usuaris”.

La intenció d’IAG d’absorbir un competidor disruptiu després de crear una filial competidora recorda la creació per part d’Iberia de Clickair amb base operativa a Barcelona per competir amb Vueling. En efecte, Clickair va aconseguir debilitar Vueling, que després va ser absorbida en el grup IAG. En el cas de Vueling en el passat, així com en l’actual de Norwegian, es va presentar una competència molt dura per part d’un competidor més fort financerament. La qüestió és si l’operació plantejada d’IAG amb Norwegian no acabarà perjudicant el viatger i, en particular, el que té base a Barcelona. Seria bo esperar que l’alerta donada per l’autoritat de defensa de la competència catalana cridi l’atenció de les institucions de la societat civil perquè facin sentir la seva veu.

La qüestió és si l’operació d’IAG amb Norwegian acabarà perjudicant el viatger que té base a Barcelona