Veí etern de Darwin
Les cendres de l’insigne científic seran enterrades a l’abadia de Westminster
Si Stephen Hawking no hagués estat ateu, estaria content de ser veí per a tota l’eternitat de Charles Darwin, Isaac Newton, Ernest Rutherford i John Thomson, altres científics amb les restes mortals descansant a l’abadia de Westminster, al costat de les quals Hawking reposarà per sempre quan les seves cendres siguin enterrades. El problema és que no creia en la vida després de la mort, o almenys no pas de la manera com en parlen les religions convencionals.
Newton té una tomba barroca monumental, de les més espectaculars de l’abadia; Darwin, un escenari molt més modest, amb una placa al terra de la nau de l’església; i una cosa semblant espera a Stephen Hawking –el seu cadàver va ser incinerat després de morir el 14 de març–, quan les seves cendres es dipositin al lloc del seu descans etern en una “cerimònia d’acció de gràcies” anunciada per “més endavant aquest any”.
Si ets britànic, no hi pot haver un lloc més noble per passar l’eternitat que l’abadia de Westminster. A més de reis i reines, allà hi ha escriptors com Charles Dickens, Thomas Hardy i Rudyard Kipling; poetes com Robert Browning; polítics com William Pitt, Samuel Johnson, William Gladstone i Clement Atlee (el pare de l’Estat de benestar en aquest país); músics com Henry Purcell; l’explorador David Livingstone; l’actor Laurence Olivier o William Wilberforce, el diputat que va fer campanya per abolir l’esclavitud al Regne Unit. Si cregués en el més enllà, no li faltarien bones converses.
Els últims científics enterrats a l’abadia van ser el físic atòmic Ernest Rutherford, el 1937, i el premi Nobel Joseph John Thompson, que va descobrir i va identificar l’electró. Anteriorment sir Isaac Newton hi va ser enterrat el 1727, i Charles Darwin (autor de la teoria sobre l’origen de les espècies), el 1882. El cosmòleg Stephen Hawking, mort als 76 anys després d’una vida en cadira de rodes i amb problemes neuromotors derivats de l’anomenada “malaltia de Lou Gehrig”, va contribuir decisivament a entendre l’univers i els forats negres, que emeten radiació i eventualment exploten generant quantitats ingents de massa i energia a l’univers.
El científic va dir que volia que a la seva tomba hi hagués una inscripció amb la complexa fórmula de l’anomenada “radiació de Hawking”. Però mentre les autoritats de l’abadia decideixen quina forma tindrà el seu enterrament, els advocats del físic i la Hisenda de la Gran Bretanya i els Estats Units negocien la divisió dels 20 milions de dòlars
L’astrofísic va acumular 20 milions de dòlars, que es repartiran els seus tres fills i Hisenda
que va deixar com a fortuna.
El gruix se’l repartiran el fisc i els seus tres fills: el Robert, el més gran (50 anys, enginyer de software que treballa per a Microsoft a Seattle); la mitjana, la Lucy (47 anys, periodista, autora de llibres infantils i mare divorciada d’un fill autista), i el petit Timothy (38 anys, llicenciat en idiomes i que va néixer quan el seu pare ja començava a tenir problemes seriosos amb la parla). Tots ells són fills de la Jane, la seva primera dona. Més tard es va casar amb la seva cuidadora Elaine Mason, de qui es va divorciar el 2006.