Els acampats busquen la complicitat dels partits de l’oposició
A d’altres els salten les llàgrimes a les poques paraules. Un tunisià de 30 anys explica que ja no pot més, que si en un parell de setmanes no troba feina tornarà al seu país. “Aquí al campament hi ha molta gent bona, gent que s’ocupa que tot el solar estigui net, que es reparteixi bé el menjar que ens porten molts veïns, que tot això serveixi per a alguna cosa... Però també hi ha gent que beu i que es baralla, que té molts problemes, que no està bé. L’altre dia un em va donar una puntada de peu per darrere mentre resava. Jo sóc a Espanya des dels 16 anys, sempre treballant, sobretot a Mallorca. Soc un soldador molt bo, però esperava trobar una altra feina molt abans. Em vaig trobar al carrer. No m’ho esperava. Tot es va posar tan difícil... I jo mantinc les meves cinc germanes... I el meu pare té 65 anys. Mai no m’havia trobat tan desemparat”.
“Abans que la Guàrdia Urbana ens desallotgés de la plaça Catalunya ens vam reunir amb representants dels serveis socials –diu en Miqui, un activista que fa mesos que es mou entre bastidors de les protestes dels sensesostre–. Ens van dir que estudiarien les nostres idees, que ens tornaríem a veure, que ens farien una proposta... Però no en vam tornar a saber res. No estan preparant res. Ara demanarem reunions amb els partits polítics de l’oposició. Potser ells sí que estan disposats a escoltar-nos, a considerar les nostres iniciatives”.
Després la parella del País Basc i el jove tunisià munten el punt d’intercanvi de llibres i CDs rescatats de les escombraries. Les pluges van amarar-ne un munt de volums, però si els deixen una estona al sol poden recuperar-se. Veïns del barri de Fort Pienc s’hi aturen sovint. D’aquesta manera els sensesostre s’aprovisionen de menjar, mantes, roba... Alguns veïns fins i tot els van regalar tendes de campanya i mobles. Un parell de monitors d’una escola propera els porten, de tant en tant, el que sobra al menjador. A més, a les nits nombrosos voluntaris reparteixen menjar als voltants de l’estació del Nord. Aquest solar, tal com pot llegir-se en una gran pancarta, serà una llar social.
Molts veïns mostren la seva solidaritat portant-los roba, menjar, mobles, tendes de campanya...