Barcelona clama contra les esclavituds del segle XXI
La unitat municipal contra el tràfic d’éssers humans va ajudar l’any passat 109 persones de 20 països, gairebé la meitat dones de Nigèria
Barcelona té moltes dones valentes, però avui convé parlar de cinc en especial. Les cinc integrants de la unitat municipal contra el tràfic d’éssers humans, un modest però ambiciós departament que es va crear a Barcelona l’octubre del 2016 i que actua coordinadament amb altres institucions públiques i privades. El seu primer any de vida, aquest servei ha atès 109 persones, la majoria dones –moltes, mares amb fills– explotades amb finalitats sexuals pels moderns esclavistes.
Aquestes cinc valentes –coordinadores, educadores socials, psicòlogues...– treballen sota l’empara de la regidoria de Feminismes i LGTBI, que dirigeix Laura Pérez. Demanen reserva sobre la seva identitat perquè la discreció és una de les seves virtuts i s’han convertit en enemigues d’importants màfies. Malgrat que l’esclavitud del segle XXI té un dels seus objectius principals en la prostitució forçada, hi ha altres víctimes.
Persones que són explotades laboralment o obligades a casar-se, a vendre els seus òrgans, i a exercir la mendicitat o la delinqüència, com Oliver Twist. A mesura que s’ampliï i consolidi el servei (que té el telèfon d’urgència que figura en aquesta informació), la lupa es posarà sobre aquestes altres esclavituds, però ara per ara
gairebé el 92% de les persones auxiliades –pràcticament totes d’entre 18 i 39 anys– eren empeses a la prostitució i procedien de vint països. El poc honorable podi destapat per aquesta unitat munici- pal l’encapçala Nigèria, que mereix un punt i a part perquè segons un informe del 2015 dels EUA és “un dels principals països d’origen, trànsit i destinació de dones i nens víctimes de treballs forçats i tràfic sexual”.
El servei de Barcelona va atendre l’any passat 89 dones, 16 dones trans i quatre homes. Gairebé el 47% d’aquestes víctimes, és a dir un total de 51, eren nigerianes. El segon lloc, amb 15 persones, va recaure en Veneçuela. La tercera posició la comparteixen ex aequo la Xina i el Brasil, amb sis casos cada país. Les víctimes, diuen les expertes, “triguen entre vuit i deu anys a recuperar-se”.
La unitat és pionera, però no treballa en solitari i té dos dels seus principals pilars en dues institucions municipals amb més d’onze anys d’existència: el Servei d’Atenció Socioeducativa i l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual, més coneguda com a Agència ABITS.
Tothom sap o s’imagina quanta feina dona lluitar contra la violència masclista. “Ajudar una víctima del tràfic d’éssers humans és com ajudar 22 víctimes de violència masclista”, diuen gràficament les treballadores. “Aquestes dones –afegeixen– són supervivents”. I no sempre ho tenen fàcil. Moltes esclaves –sexuals o no– es neguen a reconeixe’s com a tals o a denunciar els seus explotadors perquè són familiars o coneguts. O perquè han estat amenaçades i tenen por que els passi alguna cosa als fills o als familiars al seu país d’origen.
La confiança, la confidencialitat i el secret professional són eines bàsiques. Per això, l’alcaldia denuncia la poca sensibilitat que alguns jutges demostren de vegades. “És freqüent –lamenta l’Ajuntament– que els tribunals en el moment del judici oral aixequin el secret de les identitats dels testimonis protegits”. El 2017 va passar almenys una vegada. Si ja és difícil que les víctimes testifiquin contra els seus explotadors, aquestes actituds ho fan encara més complicat. Malgrat això, la unitat va ser present durant l’any passat en tres operacions policials contra proxenetes, va assistir 27 persones a comissaria i va actuar d’urgència 53 cops. I tot gràcies a cinc dones que ajuden altres valentes disposades a dir prou.